PASTES DE PEDRA

SORTIDETA A LLEVANT

2012-02-05T11:51:00.000-08:00

Enfilem amb el Sam autopista i cap a Alacant en busca de la caloreta, però "MAN ANGAÑAO" com dieun a l'APM.Els dies comencen amb sol però cap a les 11 es fica la boira i per tant la fresca, tot i això nosaltres hem vingut a escalar i només cal portar alguna peça mes de roba i amunt.Primer dia a las Placas del Eco, les vies escollides: Gran diedro i Moonshadow.Amb aquestes ja son 6 en aquesta paret, totes boníssimes, però l'últim llarg de la Moonshadow es fora de sèrie.Surt tot en lliure menys el 7a del Gran diedre on hi havia una gran xorrera molla, de totes maneres em va semblar una mica apretadillo.El material per aquestes vies: joc d'aliens, multirrangos, camalots 1-2-3 i 3,5 i tascons. A la Moonshadow repetim els camalots 2-3 i 3,5 i sense tascons.

A sobre el Gran Diedre, evidentment i a sota l'última tirada de la Moonshadow, extraordinària.

El segon dia li tocava una visita al Peñon Divino, la via escollida: La Taula.Les dues últimes visites en aquesta paret ja la tenia com objectiu, però per una causa o una altra no la feia, hi ha tanta roca en aquestes contrades!!. Ara ho tenia molt clar i no la deixaria escapar.Via extraordinària, reequipada (amb polèmica, com sempre!!) on la única preocupació que tens es disfrutar i lluitar-la . Surt a rotpunkt (encara no m'ho puc creure!). Personalment trobo que no hi ha molta diferència entre el segon i el tercer llarg. Si feu alguna visita en aquestes terres no deixeu de fer a aquest tresor.

Tercer dia, Peñon de Ifach. Via Linea Mágica.Fem un canvi de la muntanya cap al mar, si així es pot dir, ja que aqui tot està a tiro de pedra. Però ves per on, l'encertem. Les boires no arriben al mar, per tant es el primer dia que escalem tot el dia al sol. Aquesta línia es bastant semblant a les veïnes, primers llargs patinosos i els últims espectaculars. Extraploms increibles que es deixen fer en lliure sense molta dificultat. Total, molt recomanable i equipada per no patir. La intenció era empalmar una altra via però els braços ja no donaven i les ganes d'una cervesa apretaven.

A l'últim dia s'acostava un front amb molt mala pinta, per tant tirem milles amunt i dormim a Sant Carles de la Ràpita per fer una visita si els temps ens deixa a la Roca Blanca. La pluja ens deixa tres horetes de marge per fer una parell de vietes en aquesta escola que encara no havia visitat mai que, per acabar d'omplir, està força bé.

ROSAURA Als Plecs

2012-01-29T11:15:00.000-08:00

Aquesta via ja l'havia fet al 98 amb el Juanjo i després de 14 anys torno a caure en el mateix pas, que dolent que soc!!! tants metres escalats i no serviexen de res!!!.Tot i aixó la via es boníssima, de les línies que es poden repetir tantes vegades, disfrutona, picantona i variada. Cal dir que el soposat reequipament no es tal, simplement han posat algun parabolt, però on potser realment caldria (sortida del quart llarg) han passat de tot. Malgrat aixó no li treu encant a la via, potser tot el contrari.A la ressenyes que volten, marquen de 6b+ l'últim llarg (que pertany a l'aresta Arcarons) em sembla una mica agoserat donar-li aquest grau, potser seria 7a????.El material: alguns aliens, camalots 1-2, quatre o cinc plaquetes i baguetos. Tot aixó depen molt de com la volgueu "fer".La ressenya i algunes piades mes al blog del company Romàntic Guerrer.

UESMAP - Paret Esplovins

2012-01-19T13:37:00.000-08:00

Aquesta via està predestinada a ser la "joia de la corona" de la paret d'Esplovins. El Hita està clar que ha volgut deixar una via pel disfrute del personal, ben equipada, netejada, podada, amb cordes fixes, es a dir, un "curro" inhumà. Felicitats, que tot no te que ser escalada neta, collons!!! deixem que la gent difruti sense patir. Tenint en compte com es aquesta paret amb boscos i tirades amb poc interès, el paio ha trobat una línia amb una roca extraordinària, un primer tram de bosc que ni t'enteres i com a molt un parell de tirades rostoll, total que amb 500 metres s'aprofita quasi tot. Una primera tirada boníssima que si un no es veu en cor la pot escaquejar pujant per la primera de la UES, pel que fa la resta, millor portar el grau de 6a/b ben aprés per poder gaudir ja que està equipada però cal escalar. Material: 16 cintes (no 14 com diu la ressenya), aliens groc i vermell i si aneu una mica apurats potser posareu el camalot 1 i 2. Anant rapidet es pot fer amb 5.30 hores i si tardeu mes les últimes tirades les fareu a la ombra, per tant penseu amb la roba d´abric.

POTSER NO HO SEMBLA PERO ES 6a, BONISSIM DE CANTO

EL PELUT I EL PELAT

MAXITALLES I COSETES GUAYS a Tres Pons

2012-01-16T13:50:00.000-08:00

Via boníssima, tot i que l'últim llarg no el vam fer ja que ens va agafar l'ombra i ens pelàvem de fred. Per tant lo primer que tindrieu de saber es que feu la via amb 3 horetes o millor esperar el bon temps.Jo per soposat tornaré.No vam poder apurar els passos de la via però aixó no la desmereix. El primer llarg es súper bo, el segon exòtic i exigent, el offwidth del tercer llarg es curtet i es fa força be i el quart normalet tal i com diu la ressenya (llàstima perque l'últim es veia bonissim).Nosaltres de material vam portar els aliens: semàfor, taronja, lila, repetint vermell. Camalots: 1-2-3-3,5-4 i 5 repetint 2-3, tascons mitjans i 16 cintes i amb tot aixó vam anar perfecte.Ressenya i mes piades aqui

El Jesus al 1 LL.

SILENCI INSTITUCIONAL a la Roca de Ponent

2012-01-11T08:18:00.000-08:00

Ja tenim una altre via nova a la Roca de Ponent, per combinar amb qualsevol de les seves veïnes. Però "ull" aquesta no serà ben vista pels amants dels parabols abundants, penseu que en el tercer llarg cal portar uns prismàtics per veure el próxim seguro. Comedia apart felicitar el Parsa per la impecable manera d'obrir aquesta via. En el seu bloc (romàntic guerrer), explica l'aventureta i també trobareu la ressenya amb el material necessàri.

1LL.

El Parsa a la entrada de la 1R

sortida de la última r.

CONCURS DE REIS

2012-01-06T12:48:00.000-08:00

Una cervesa qui adivini qui soc ! (Piju, tu no jugues !)

MANDA BUEVOS! Tossal de la Obaga de la Font

2011-12-18T08:16:00.001-08:00

Una altra joia que ens deixa el Miquel Blanco a l'Alt Urgell.
Via curta però intensa, pefecte per aquests dies d'hivern. Bastant equipada (per ser del Blanco), però mantenint aquest punt picantó que el caracteritza. Graus correctes fins que arribes a la tirada clau de la via, L4, molt exigent i bastant mes dura del que diu (em sembla a mi...) amb un tram de roca guarrillo on aprofitem per fer neteja i el deixem bastant bé per properes repeticions. L'A1 de la tercera tirada no li treu qualitat a la via ja que els primers metres es poden mig apurar i els últims son d'una fissura molt maca. Total, una via força recomenable on caldrà portar un joc d'aliens del verd al lila i els camalots 1-2-3 i amb aixó vas que "t´estrelles".
El primer ràpel de 60 metres el vam partir en dos, feia vent i ens va fer por que les cordes s'enganxessin, els següents tal i com marca la ressenya, perfecte.

La ressenya del Blanco.

Accès a la paret que en el seu dia va fer l'Emili Lopez.

El Josep M en acció en el segon i quart llarg.

FART D´AMOR Paret d´Aragó

2011-12-06T10:46:00.000-08:00

A vegades tenim problemes amb el Sam a l'hora d'escollir on anem a escalar (o fa fred, a massa calor, que jo aquesta ja l'he fet, aquella altra jo també, aquesta es un trullo...). Quan em diu d'anar a fer la Fart d'amor em sona a xino, ni tan sols la tenia present aquesta via. Després de remenar una mica per la xarxa i un e-mail amb el Luichy (que la ha provat) ens decidim anar-hi. Sobre el paper la part de dalt es veu prou interessant, només que s'assembli una mica a la seva veina Vàndals, pot ser bona.
Doncs NO, la veritat es que no s'hi assembla en res. Amb 500 mts. es poden aprofitar 3 o 4 llargs. La part de baix es rostoll (menys el segon llarg, molt bo) i la de dalt te alguna tirada plaquera acceptable. Tot i així per visitar aquest tros de paret i per la col.lecció, es pot fer.
Cal dir que està oberta amb caràcter on caldrà apretar a les plaques que no tenen gaires seguros. El Ae que marca la desena tirada surt amb lliure i es tan difícil com la sortida del llarg onzè.
Cal anar amb corda de 60, un joc petit de tasconets, joc d'aliens i camalots 1-2 i amb 5,30 hores et plantes a dalt.
Aqui teniu la ressenya original i l'entrada, que sort al croquis del Luichy ara no es tan perdedor.

Paret d'Aragó
Via Fart d'Amor 500 mt semiequipada
oberta al maig 07 per Remi Brescó, Jordi Bonet, Joan Vilà i Fredi Puig

EL TRESOR DELS MAQUIS -Serra de St. Joan

2011-12-03T10:30:00.000-08:00

A veure si em poso al dia, que fa temps que no tinc temps de piar res!!
El Tresor dels Maquis es un tresor de via. Curteta però, per aquests dies curts i freds, es perfecte. La tenia pendent de feia temps ja que m'havien parlat molt bé d'ella i realment es boníssima.
Aqui us deixo una panoràmica de la paret feta pel Miquel Blanco.

AUDIOVISUAL D´ESCALADA

2011-11-08T11:16:00.000-08:00

Qui vulgui veure les fotos d'un "matadillo" com jo, us espero el dia 18 de novembre al Casal del meu poble, Sant Marti de Tous.

Salut i a tibar-li

INTEGRAL 20D0CTUBRE - Roca Regina

2011-10-22T11:35:00.000-07:00

Suposo que com nosaltres, algú de vosaltres, tenieu mirat el tram superior de la Tudiguembu. La part en lliure es veu realment interessant, però clar, tenies que menjar-te un artifo no tant atractiu. Doncs ja ho teniu solventat col.legues!!!!.

Ens truquem el dimecres amb el Sam i de sobte m'ho deixa anar: podriem intentar fer aquesta empalmada ! i a mi que em sembla perfecte.
Sense saber gaire que ens trobarem, agafem quatre pitons ( els que hem deixat), uns spits i algun material flotant. Després d'escalar fins la sisena tirada de la Postmortem, el Sam comença a obrir el flanqueix que de bon principi no sabem si es podrà fer tot en lliure ni tampoc a quin lloc ens portarà exactament de la Tudiguembu. Però BINGO!!!!, directament a la reunió del 7a, millor impossible!!. Ha quedat un flanqueig bastant tranquilet amb un entrada a la R picantona i roca a estudiar.
Per tant aqui teniu una empalmada super recomanable on cal apretar més del que sembla ( els que heu fet la Postmortem ja ho sabeu). La tirada de 7a de la Tudi es una sequència curta que de primer no va sortir i el segon la va executar per l'esquerra.
Be doncs, a disfrutar-la i ja comentareu la jugada.

El primer llarg de la Postmorten

El flanqueig

Sortida del 7a

Els 6b de dalt són guapíssims!

LLÀGRIMES NEGRES - Collegats

2011-10-16T09:43:00.000-07:00

Molt bona via i encara seria millor si estigues prou fort per poder-la fer tota en lliure. Te dues parts ben diferenciades. Els quatre primers llargs amb un grau assequible i "REAL" i els tres restants molt mes difícils (si es vol fer en lliure) i on em penso que els 7a son algo "MES".
Cal remarcar un tercer llarg de fissura boníssim i un quart llarg que vam trobar un pèl expo. Es veu que a la fissura va saltar un pitó i el Marc Ollé tenia intenció d'anar a reequipar-la, però la van repetir alguns locals (el Gerber o el Pol) i li van dir que no calia posar-hi res i així va quedar. En definitiva, es una via que es deixa fer però cal donar el callo.
He fet una mica de ressenya amb els seguros que hi ha i el material que vam fer servir. De tascons no en vam utilitzar ni un i el ganxo el vam posar a la sisena tirada. Vam estar 5 horetes amb una temperatura esplèndida, solet la mati i ombra a partir del migdia.

ASKEN GUDA DANTZA a la FRAUCATA - Ordesa

2011-10-07T07:59:00.000-07:00

Última visita de la temporada de la Pradera d'Ordesa i primera via acabada a la Fraucata (ja havia fet una intentona a la Mandràgora sense èxit).
El "ULTIMO BAILE DE GUERRA" que es la traducció del nom de la via que està en euskera i es el títol del quart àlbum del grup musical Kortatu.
Doncs bé a l'acabar la via tenia uns sentiments contradictoris a l'hora de catalogarla. M'explico: la via es bona, línia lógica, fissures guapes i extraploms amb canto, però... la roca, ULL!, hi ha trossos que es desfan nomès passar-hi (al segon llarg em va caure un piano considerable per sota dels peus). L'agobi personal també va ser degut a un saque en el llarg de 6c+, patinada d'un peu, parat pel camalot del 1 i amb la mala fortuna que una vegada recuperat i penjat d'aquesta peça em salta i em provoca la segona volada. Total que vaig acabar el llarg amb l'adrenalina que em sortien pel poros. Sort que els graus son relativament suaus, considerant que estem a Ordesa, suposo que per la qualitat de la roca està així de graduada, tot i que tampoc regalen res.
El segon llarg, malgrat lo trencat que estava , el vaig trobar guapíssim (jo anava de segon) i cal remarcar els dos últims llargs, aquests si, bona roca i a disfrutar.
El material portat es: aliens del blau al lila, repetint semàfor, camalots 1-2-3-3,5, joc de multirrango i joc de tascons. Vam estar 6 hores i quart.

BISBEPORUC al Bisbe

2011-10-01T11:14:00.001-07:00

Via que no tenia present fins que no la vaig veure al blog del VILAPLAIN.
Línia súper evident, que sembla mentida que no fos oberta abans. Molt bona, on cal apretant tant al 6c+ (hi ha algun xapatge cabron) com al 7a i amb fissures guapes per disfrutar. Vam emplamar el 1er i el 2on, el 3er i el 4art i els dos últims llargs. El material de la ressenya es perfecte, l'únic que jo portava el camalot 5 ja que no tinc el 4 i va anar perfecte.
Sembla que a l'esquerra de la Reina d'Escocia estan obrint una altra via amb molt bona pinta

Llástima que es curta!

El Sam al començament del 7a.

LA LLUNA d´Ordesa + LA TRIPLE DIRECTA a Midi

2011-09-25T12:25:00.001-07:00

Malgrat el temps que semblava que no era del tot bo, un 40 i un 50 per cent de probabilitats de pluja pels dos dies, ens animem i anem cap al Pirineu.
A Ordesa la Lluna era la perseguida ja feia temps (aixó de la xorrera ja ens havia tombat alguna vegada). Una de les gran clàssiques del Libro Abierto, boníssima. La trobem absolutament seca i per tant la podem gaudir del tot i em va sobtar sobretot el sostre, amb un "ambientazo" increible (molt lolo el que el faci en lliure). Tot i que va molt recte cal estar a l'aguait de no embarcar-se, com a totes les vies d'Ordesa (ull! al segon i tercer llarg). Amb la ressenya del Ganxets anirem força bé, cal dir que el Sam va empalmar la segona i tercera tirada per equivocació.
De material vam portar: joc d'aliens del blau al lila (repetint semàfor), joc de multirrango, camalots 1-2-3-3,5 i un joc de tascons i amb 6.30 hores estavem a dalt gaudint de l'espectacle de la muntanya.
Marxem cap a Midi i amb un bon sopar en un Asador i una bona dormideta, ens deixa nous per a l'endemà fer la Triple Directa a la paret Pointe Jean Santé.
Via súper recomanable, no te desperdici. Tot i que sembla relativament facileta sobre el paper, tots els llargs son guapos i tenen el seu "què". Aqui si que ens va tocar còrrer una mica ja que el temps ens va voler fer la guitza amb uns núvols amençadors. Per sort va aguantar fins a 10 minuts del cotxe, nomès per tocar la pera!.
La Triple Directa es un empalme de tres vies, la Tomàs, la Face Est i la Sud-Est Directa. No portàvem ressenya; no acabo d'entendre com el Luichy ha fet la piada de la via i en canvi no l'ha dibuixat a la seva nova guia. He intentat fer una ressenya però m'ha sortit fatal i poc entenedora, per tant, no l'he posat. El que la vulgui repetir tindrà de fer com nosaltres, portar les ressenyes de cada una de les vies.
El material que vam portar: joc d'aliens del blau al lila, multirrango 1-2, camalots 1-2-3 i joc de tascons. Vam estar 6.45 hores apretant el cul.

Libro abierto

Segueix la xorrera negra!!!

El Blanco entrant al sostre

Pointe Jean Santé

Fisures a tope

El Sam a l'últim llarg, "la guinda del pastel"

Que bonitooooooo!!!

Via Dels ESLLOMATS - Peña Montañesa

2011-09-11T11:02:00.000-07:00

Primer de tot felicitar als aperturistes per la troballa d'aquesta línia i la manera d'obrir-la. El Sam i jo la vam disfrutar molt, amb un paratge i unes vistes excepcionals. Cal remarcar que la via està colladeta, com diu el Vilaplain i que cal escalar de debó, buscant-se la vida per assegurar-se bé ja que els punyeteros la van deixar mes pelada que el cony d'una nina.
Vam portar un joc d'aliens del blau al lila, un joc de multirrango, camalots de l'1 al 3,5 i tascons. En 4 hores i mitja ja estavem a dalt i la baixada la vam fer a peu i vam estar bastant mes que la horeta que diu la ressenya, però molt maca i entretinguda.
Ressenya aqui

Sortint del offwidth.

El 6c del 6è llarg, boníssim.

...la cabra, la puta de la cabra....

I la baixada.

DESPIAU + GOMEZ-KAHN al Tozal del Mallo

2011-09-06T10:31:00.000-07:00

Pujem a l'autocar per anar a la Pradera i a la ràdio ja canten que el temps serà dolent. Tot i així ens acostem cap al Tozal amb tres ressenyes de tres vies diferents. Tal i com està el cel ens decidim per aquesta via ja que ens sembla serà la més ràpida. Tenint present que a Ordesa no hi ha res fàcil, aquesta via es evidentment més senzilla que altres i amb 4 hores estem a dalt.
La via es força guapa i te tres tramets amb els quals tens de fer una apretadeta, incús algun Ao (jo). Està equipadeta en els tramps difícils i amb uns aliens del verd al lila, camalots 1-2-3 i un joc de tascons, passareu.
Amb la ressenya de l'Albert Castellet vam anar força bé.

PIRINEU - a buscar la fresca.

2011-08-29T11:48:00.000-07:00

Fugint de la calorada que feia la setmana passada, el dijous no aguanto mes i marxo cap al Pirineu amb el Sam a buscar la fresqueta i unes bones escalades clàssiques sense grans pretensions per disfrutar del entorn i la solitud. Anem cap Amitges i al mateix dijous ja fem Una Vida Nova i Jocs d'equilibri, combinació que ens va semblar boníssima i molt recomenable. La primera via es bastant equipadeta i la segona cal ficar alguns trastos. Cal destacar l'últim llarg de la Jocs d'equilibri, amb 30 anys escalant crec que no havia escalat res semblant!!; fora de sèrie, on cal apretar i anar sobrat en el 6b si no es vol patir.
A l'endemà anem cap a les Torres de Bassiero a fer aquesta gran clàssica que es la Mestres-Lleonart. Típica via de fissures amb un granet extraordinari que tot i no tenir un grau alt no es pot baixar la guàrdia. La intenció era fer una altre combinada però el temps no ens va deixar i vam sortir per cames amb la pluja al darrera.
La nostra logística per fer aquestes vies:
sortir d'Igualada a les 6.30 del mati, arribar a les 11 al refugi d'Amitges, escalar a les agulles i a les 6 de la tarda cap a descansar, sopar i dormir al refugi.
A l'endemà sortim a les 7.30 cap a les Torres i amb 1 hora i mitja estem a la base i amb 4 hores més ja tornem estar a peu de via, corrent com a condemnats per culpa de la pluja.
Les ressenyes de les agulles les trobareu a la guia del Luichy del Pirineo II.

Últim llarg de la Jocs d'equilibri.

LA 100 DE LES 100 MILLORS

2011-08-10T11:07:00.000-07:00

La Ravier al Pilar Embarradère.
Des de que vaig comprar el llibre LOS PIRINEOS per allà els anys 80, ja tenia ganes de fer aquesta via, però... els primers anys no tenia nivell, després potser el tenia però em feia por i més tard per no trobar company, pel temps i més històries..., total han hagut de passat 30 anys per fer-la!!.
La veritat es que el dia escollit també va ser dolent, a ple agost i un fred que pelava!, el qual no ens va deixar gaudir de l'escalada ja prou dura per si sola, tot i així la via es un 10.
Material que portavem: joc d'aliens (del blau al lila) repetint semàfor, taronja i lila, camalots del 1 al 3,5, repetint 1-2-3 i joc de tascons que no vam fer servir.
Horari 12 hores de cotxe a cotxe, 7 per la via.
A la baixada es molt interessant fer la opció quarta que el Luichy explica en la seva nova guia de Midi, t'estalvia temps i pateo.
Sobre el grau se sap que a Midi està una mica apretat, però crec que en aquesta via està desfaçadíssim i cal pujar un grau més a cada tirada.
A la sexta tirada hi va haver un desprendiment fa temps i ja no surt en lliure per aixó es molt recomenable fer-lo en dos llargs, per questió de material i roce.
Les ressenyes les trobareu per la xarxa, possiblement la del Ganxets es la més exacta, tenin present que aquesta ressenya està feta abans del desprendiment. La trobareu a la web del Luichy. Jo us faig un esboç de com ha quedat la variant del sisè llarg.

EL Jesus en diferents tirades, amb tota la roba que portava però....es va deixar els pantalons llargs... cantava el colacao, el punyetero!!!!

SÀXIA + LA FESTA DELS VERNEDA

2011-07-10T11:54:00.000-07:00

Tenia mono de conglomerat montserratí i de ben segur que amb aquestes dues vies m'he donat una bona dosis.
La Sàxia de la cara oest de Sant Jeroni es una via que m'havia baixat ara fa 14 anys. Via...com ho diria jo? contundent, on cal anar amb el cap ben despejat i la vista fina per veure els seguros.
Els dos primers llargs molt macos amb els seguros allunyats, un tercer llarg on a la guia de l'Hita diu que pot ser 7b, serà si es fa una bona neteja i un quart llarg de tràmit. Equipada.

La Festa dels Verneda al Serrat del Patriarca es una de les últimes obertes pel Hita en aquesta paret. Via que te algun llarg guapo (tercer, quart i últim) però que en general no es cap cosa. El primer llarg, si es fes una bona neteja, seria bastant mes guapo i factible d'apurar. Segon llarg molt trencat al principi i guanya amb l'alçada. Tercer llarg, un cinquè amb fisura a equipar molt guapo. El quart i cinquè llarg es poden empalmar i estan força bé i l'últim, guapíssim, i es de la via Dança Vertical.
Nosaltres portavem un joc d'aliens (del blau al lila), camalots (1-2-3-3,5) i el multirrango vermell i verd.
Ah! no m'enrecordava! per arribar al primer seguro d'aquesta via, (jo que soc baixet) em va costar lo meu!!!!.
Tot plegat 7 hores escalant i 3 patejant.

Fent cas a la columna escrita pel Luichy a la revista Desnivel, intentaré de tant en tant dibuixar les ressenyes jo mateix. Lo difícil serà que la penya les entengui, potser quan en porti 300 o 400, n'hauré apres una mica.

La primera R de la Sàxia.

El Sam arriba a la R d'abans.

Segon llarg.

Tercer llarg.

El mateix d'abans.

Fent filigranes per arribar al primer seguro de la Festa dels Verneda.

Tercer llarg de la Festa, un cinquè molt maco.

SOL NEGRO - Ordesa, libro abierto

2011-07-02T09:47:00.000-07:00

Per fi el temps ens ha deixat escalar una via a Ordesa!!
La Sol Negro es una de les grans clàssiques difícils del Libro Abierto. Es brutalment bona (em sembla que aqui ho son la majoria) i gairebé que no te desperdici amb llargs impressionants (6-7-9) on el vuit t'acompanya constantment.
A la via anem trobant pitonets que ens marquen el cami i també en els tramps mes difícils, tot i així cal navegar i estar al lloro en alguns punts i evidentment trossos pelats on cal fer us de tota la metralla.
El llarg de 7a+ només l'ha tret el Sergi, massa atlètic pels braços que jo tinc.
Amb el material que marca la ressenya del Ganxets vas perfecte. Hem anat força lleugers i amb 6,45 hores estavem a dalt disfrutant de la fabulosa vista de la Vall d'Ordesa.
Ressenya aqui

Paret del Libro Abierto.

Comença la festa.

Tercer llarg. Fixeu-vos en el pirulo que te a sobre el Sam!!

Vistes.

El llarg 6, impressionant.

El 7a+ o A1.

El trio Calatrava!!.

Jumping??!!

TRANSIT DE VENUS -Paret de Catalunya

2011-06-23T11:58:00.000-07:00

Aquesta vieta m'ha sorprés gratament per què sobre el paper no atreu gaire, però jo ja la tenia a la llista per que m'havien fet un parell de comentaris que era una bona via en el seu grau.
Via perfecte per fer una matinal (lo que vam fer nosaltres, a la nit teniem Revetlla) o combinar amb alguna altre. Es curiós, perquè sent tant curta te tot el caràcter de Montrebei, fissures desequipades, trams de navegar, xemeneies, roca cutre, en fi una mica de tot. Diría que per algú que vugui estrenar-se en aquesta paret pot ser una bona via, tenint en compte que cal dominar bé el màxim grau de la via (6a+).
Per fer-la cal portar un joc d'aliens del verd al lila, joc de camalots del 0,5 al 3 i joc de tascons. Sense cap mena de pressa vam estar 3 hores i mitja per fer-la.
Resenya al blog del CAPITAN CABERLICOLA

DABUTEM LA VIA - Roca del Diable

2011-06-16T11:11:00.000-07:00

Una altra joia de l'Emili Lopez. Via curteta però intensa, semiequipada on caldrà apretar una miqueta al segon llarg. Perfecta per combinar amb alguna altra via d'aquesta paret i resguardar-se del sol de l'estiu.
Via que es repela perfectament i que es pot fer amb un joc d'aliens i camalots fins el tres.
Ressenya al blog del meu company de viatges Piju.

El Piju en diferents tirades de la via.

MESTRE LLOP- El Peladet

2011-06-10T08:21:00.001-07:00

El dijous de la setmana passada vam anar a fer aquesta via amb el Sam, una altra línia que ens deixa el Ganxets per disfrutar. Tot i així jo no vaig tenir un bon dia, a l'aproximació vaig fer una patinada i vaig volar pels aires, amb els consequents cops per tot arreu. No se si aixó pot ser l'excusa o que els 7a eren apretadets peró a mi no em va sortir res a vista i el 7a+?, ni olorar-lo.
De totes maneres la via es bona, on els passos difícils estan ben assegurats i la resta te la tens de treballar mes, sense adormir-te gaire.
Portavem un joc d'aliens del blau al lila, el joc de multirangos i un joc de tascons i vam fer-la en 4 horetes.

Primer i segon llarg empalmats.

Flanquejant pel sostre del cinquè llarg.

El Sam arriba a la R5.

El 6c del sisè llarg.

Navegant per les plaques de l'últim llarg.

CONILL AMB TAPIOCA -Serra d´Ensija

2011-06-03T07:08:00.000-07:00

Aquesta via ja l'havia fet fa uns quants anys, però al Sam encara li faltava i com que a mi em va deixar un bon gust de boca, no m'ha importat repetir-la.
El comentari que vaig escriure al meu dietari d'escalada, va ser: via per "cocos despejados". Realment tinc de treure´m el barret davant els aperturistes d'aquesta via.
Cal dir que als passos difícils sempre hi ha un spit realment a prop, però tot i així sempre cal escalar entre xapa i xapa i segons quins tramps, prohibit caure.
Les dades: vam portar un semàfor d'aliens que no va sortir de l'arnès i vam tardar 3,30 hores, molt ràpid per què a partir del quart llarg van començar a caure gotes. Per sort ens va deixar fer la via i només ens vam mullar a la baixada.
La ressenya la podeu trobar a la guia Las 100 Mejores del Pep Soldevila.
Per mi, una via boníssima, però cal saber on vas.

En aquestes dates la Serra d'Ensija està impressionant.

Primer i segon llarg que vam empalmar.

El 6c de quart llarg, potser la tirada mes maca.

El Sam al Ll 6.

25 ANYS DE DIFERÈNCIA

2011-05-28T10:13:00.000-07:00

Menys anys...
més cabells...
més frikis...
més xuleria...
més bojos...
més despreocupats...
més desocupats...

...més anys...
menys cabells...
més arrugues...
més fills...
més ocupats...
més responsables (jjijiji)
però... fanàtics més que mai.

Pels no Montserratins es el Cavall Bernat, concretament la via Puigmal.

L´ESTACA - Paret de Catalunya

2011-05-21T10:26:00.000-07:00

El dijous vam tornar amb el Sam -ADICTES A MONTREBEI-
Aquesta no serà la millor via que he escalat a Montrebei, però clar, amb tan poques referències calia pujar-la per poder dir-ho. Es una RAVIER, aixó pel general es sinònim de nervis a flor de pell.
La podriem resumir en tres parts. Els tres primers llargs: exigents, amb algun pas exposat i en els quals es necesari pitonar (al menys nosaltres). Els tres següents mes tranquils i l'últim el millor en diferència.
Menció especial pel xute d'adrenalina que suposa el flanqueig de 6b del primer llarg i el flanqueig d'esquerres del tercer llarg.
El material portat va ser un joc d'aliens del blau al lila, repetint semàfor, camalots 1-2-3 i 3,5, multirango vermell i groc, tascons i vuit pitons variats (màxim colocats en una tirada 4 + 1 R).
El temps dedicat en aquesta feina va ser de 6,20 h.
En definitiva, via per col.leccionistes incondicionals i aventurers de Montrebei i contrades.

Imatges del flanqueig del primer llarg, uff,uff,uff!!!

Superant el sostret del tercer llarg.

Acabant el tercer llarg.

El Sam al quart llarg.

Guapa fisura al cinquè llarg.

TOTXAIRES - Paret d´Aragó

2011-05-14T10:27:00.000-07:00

A peu de via impressiona, eh! la paret!!

Ja ho veieu...!! fins i tot jo he pogut fer aquesta via!! (juntament amb el Sergi Vergés), es convertirà en una via LOVECLIMBER.
Bromes a part i com deia el Yuyu, fora els fantasmes!! La via te el seu compromis peró es fa molt bé, quasi tots els passos es poden assegurar bastant i no tens grans exposicions. Es podria comparar mes o menys amb la Cor Salvatge tant amb la seva dificultat com en la seva bellesa. Potser algun llarg de la Totxaires t'afecta mes psiquicament pel fet de tenir de navegar per alguna d'aquelles plaques al.lucinants i sobretot el flanqueig del 8è llarg que el vam trobar molt mes dur que un 6b (em sembla que el vam fer massa amunt). El 9è llarg tan famós, es de lo mes guapo que he fet i es pot assegurar molt bé amb aliens i tascons. En conclusió BONÍSSSSSIMA.
Tota l'operació la vam fer amb el turbo posat, 10 hores de furgo a furgo. La logística va ser portar una corda de 100 mt de 8,8 mm i empalmar els quatre primers llargs de la Cade (tothom diu que els tres primers de la Totxaires son un rostoll) i fer la mateixa operació a partir del 12è llarg quan tornes a entrar a la Cade.
El material utilitzat: joc d'aliens del blau al lila, repetint semàfor i blau, camalots 1-2-3, joc de multirango i joc mitjà de tascons.
Una bona ressenya

COR SALVATGE - Montrebei

2011-05-06T10:34:00.001-07:00

Feia temps que anava al darrera d'aquest viot, de la qual ja m'havia baixat una vegada per culpa de l'aigua. Tot i que el Piju i altres companys m'havien dit que la podia fer tranquilament, li tenia un gran respecte.
La via es EX-CEP-CIO-NAL, extraodinària, boníssima, de les millors que he escalat a Montrebei i la veritat es que es deixa fer bastant bé.
Puntualment te alguna apretadeta adrenalínica com el 7a de la setenta tirada i el 7a+ de la dotzena tirada, però per lo general es pot assegurar molt bé i sobre els graus (a part del 7b que no em va sortir) em semblen molt correctes.
De material portavem; aliens: blau, semàfor repetit, taronja i lila.
camalots: 0.75, 1(2), 2, 3 i 3.5
multirango: vermell, groc i un joc mitjà de tascons.
Comptant que anàvem tres, vam estar 8,45 hores (que no està gens malament)

1a i 2a tirada empalmada.

L'Emili sortint de la 3a tirada.

El Sam arriba a la R4.

El 7a del 7è llarg.

Flanqueig cap a la R8.

Diferents imatges del LL 9 (boníssim).

Fissures i diedres espectaculars al LL 11.

L'arribada al prat que està preciós.

TRIPLET A LA BUCÓLICA

2011-05-01T09:47:00.001-07:00

Tal i com marcava el temps calia triar bé on anar a escalar aquest dijous. La paret Bucólica ens va semblar una bona opció, poca aproximació, baixada ràpida i possibilitat de fer mes d'una via, no es podia demanar més.

-TITAN, TITAN, TITANLUX!
Via del Miguelón, amb la seva marca (que valent que ets, cabrón!!). Ell diu que es una via equipada amb alegria i jo ho puc confirmar. Sobre la roca realment hi ha zones molt bones però la que es dolenta et fa patir molt. Em sembla que es una via FRIKI!! per esperits molt aventurers.
Primer llarg fantàstic amb roca bona on fem servir el semàfor d'aliens que portem.
Segon llarg també de roca bona, 7b+ per mutants i la resta cal tibar de valent per enganxar els seguros.
Tercer llarg, potser si que es 7a, però roca super qutre, seguros mes lluny del que voldriem i alguna possible caiguda guarra. A l'últim llarg no badis al 6a!!.
Horari: 2 hores 40 min. RESSENYA AQUI

-QUE FAREM
Llàstima del penúltim llarg! (massa Ae) sino seria una via quasi boníssima. Via equipada per disfrutar i tibar. Els graus mes o menys... L1-6b+, L2-6c, L3-7a, L4-DE TOT, L5-6a.
Horari: 2 horetes. MES PIADES DE LA VIA.

-TREINTAITANTOS
Per acabar de reventar i evidentment mullar-nos (ja ens la jugavem massa) es una via super equipada i potser una mica sobrecotada.
Horari: 50 min. RESSENYA AQUI.

En definitiva una empalmada de 450 mts. que ens deixa xops però contents.

La placa del 1L de la Titan.

El Sam arriba a la primera R de la Titan.

Entrada difícil a la segona R de la Que Farem.

El Sam a la segona tirada de la Titan.

Qutre tirada del 7a de la Titan.

Última de la Titan.

Un dels extraploms de la Que Farem.

En aquestes 3 últimes, "corre, corre que te pillo" a la Treintaitantos.

GLOBEROS + TORRADES a Montrebei

2011-04-17T04:54:00.000-07:00

Empalmada de vies que ja havia repetit feia anys (en dies diferents), però que li faltaven al Sam. M'ha semblat una activitat molt recomenable per fer metres amb una dificultat molt homogènia.
Quan vaig escalar la Globeros de Alaska al 2007 em va semblar una de les millors de la zona i ara ho puc corroborar, es boníssima.
En aquesta pàgina trobareu mes opinions sobre la via i material, nosaltres , els tascons no els vam fer servir i el camalot del 3,5 ni el portavem.
La Torrades amb all es una via equipada "no hase falta desir nada mas". Ressenya.
Vam estar 4,30 hores per fer la Globeros, baixada a peu fins la Torrades o vam deixar els trastos a peu de via i despres de 2,10 hores, baixavem rapelant i cap a casa.

4 LL. LA TIRADA MÉS MANTINGUDA DE LA GLOBEROS

LA MATEIXA

FEM EL MICO

EL BOMBO DEL 3 LL. DE LA TORRADES

EL PENÚLTIM DE LA TORRADES

muerte o TATANKA... a la FontFreda

2011-04-08T09:21:00.000-07:00

Cada vegada costa mes repetir vies de Ganxets i cia.!!

Ahir vam anar amb el Miquel Blanco a fer aquest viorro.
Ostres, quin ull tenen aquests per obrir!!! (i... quina sort!!)
Línia boníssima, oberta amb classe i caràcter on cal escalar bé i on es necessari haver fet tot el curset complert de posar trastos, ja que hi ha tirades molt pelades i difícils.
El tercer llarg em toca de segon i després de passar el mes difícil, caic a la sortida del sostre. En l'últim llarg no llegeixo bé la ressenya i en el pas difícil em capfico d'anar cap al diedre de l'esquerra i despres de dues caigudes, m'adono que se'n va cap a la placa de la dreta.
Total, via que es va deixant fer, però no pots adormir-te en cap moment.
Els graus ens van semblar mes o menys correctes (el 7b de primer té un xapatge cabrón).
Utilitzem un joc d'aliens (del blau al lila), camalots (1-2), multirango (vermell i groc) i un joc de tascons. Vam estar 4 hores i mitja.
Ah! el trau al cap me'l faig a l'aproximació, per tant, després d'acabar la via cap a urgències i... sis punts!!! (per burro i no estar atent de les branques!!!)
Ressenya al blog del Ganxets.

2 LL

3 LL. El 7b?

5 LL. Pas de bloc de 6c

INDIAN CREEK

2011-04-05T10:34:00.000-07:00

La sortideta de l'any amb els col.legues (Piju i Paco), no cal dir res mes... aquestes imatges valen mes que mil paraules!!

SALIDA KAMIKAZE - Roca Alta

2011-03-17T12:14:00.000-07:00

RESSENYA I PIADA AQUI

Ahir vam anar a fer una matinal amb el Jesus a la Roca Alta. La via escollida, boníssima, severa, obligada i apart del primer llarg, amb roca per disfrutar.
Peròòòò.... l'aperturista diu que el nom (Salida Kamikaze) no va amb la via. Jo discrepo una mica, te sortidetes adrenalíniques i un primer llarg que tirarà enrera a mes d'un, tant per la seva roca qutre com per la dificultat per passar el primer parabolt, evidentment molt mes difícil que 6b, es possible que s'hagi trencat algo, a mi mateix se'm va desfer a la ma la millor presa que hi havia. Tot i així val la pena patir aquest llarg per disfrutar els següents.
Vam fer servir un joc d'aliens del blau al lila i vam tardar 2,5 horetes.

El Jesus al primer llarg.

Navegant per la placa del segon llarg.

Superant un dels sostres del tercer llarg.

DIEDRE LOGIC 7a al Vermell

2011-03-10T11:01:00.000-08:00

En vista del proper viatge que tenim de fer amb el Piju i el Paco, a Indian Creek , cal ficar-se una mica les piles, així que, deixem les plaques montserratines a un costat i ens fiquem amb aquestes fisures que de ben segur no serà el mateix que trobarem però com a entrenament ja estarà bé! Al blog del Piju ja trobareu més dades.

TUBABU MUSUNGU+LA CAFETERA

2011-02-22T11:38:00.000-08:00

Com quasi sempre, escollir una via oberta pel Ganxets es sinònim de disfrutar escalant.
La Tubabu es una bona opció per fer una matinal a Collegats a l'hivern ja que l'ombra la cobreix al migdia, i per rematar la feina, res millor que anar a l'Agulla del Trident que encara hi toca el sol. La Cafetera es una via curteta de 80 mt, boníssima, riglera i on caldrà tibar fins a l'últim metre (com es pot veure a l'última foto). Via equipada per disfrutar sense compromís.
El Ganxets diu que ha deixat la Tubabu equipada en plan paternalista, però, ull!! no badeu!! que cal escalar, eh!!!.
El material fet servir per aquesta via: aliens del verd al taronja i camalots 0.75, 1 i 2.
Suposo que el Piju la piarà al seu blog.

El Piju al 2 LL. Tubabu

Jo, al 7a+ de la mateixa via on vaig tenir de reposar.

Aquestes últimes 4 fotos de la riglera Cafetera.

Nº 2 - LA CAFETERA
LA TUBABU

SERRA DE BLANCAFORT - CANELLES

2011-02-15T10:33:00.000-08:00

El dimarts de la setmana passada vaig veure aqui una sèrie de vies noves que havien obert. Per tant, la meva inquietut per visitar i escalar llocs nous em porta a anar-hi immediatament.
Quedem amb el Sam el dijous i com que tenim ganes de fer metres, decidim fer la més llarga i una de les noves de dalt.
SI QUIERES LLEGAR A VIEJO, NO HAGAS VIAS DEL MARMOLEJO. Vieta que com diu el Luichy, lo bo es a dalt, ja que els primers llargs son bastant de tràmit. Ell, a la seva ressenya la recomana, però...
Surt quasi bé tota en lliure, menys uns quants passos al primer llarg. Jo diria que el 6c i el 7a son algo més fàcils.
Vam fer servir un joc d'aliens del verd al lila i els camelots 1, 2 i 3.
VIA YAYO I YAYA. Aquesta es de les vies noves que s'han obert a la part de dalt. Guapíssima, un primer llarg de pel.lícula on cal apretar de valent i on haurem de posar molt de material flotant. El segon llarg te un pas de bloc bastant més dur de 6b, però ben assegurat. El material es el que diu la ressenya.
Tot plegat 435 mt. amb 6 horetes de cotxe a cotxe.
No crec que es torni un lloc massificat, tot i així la zona de dalt pot ser molt interessant per l'hivern ja que es solei i queda arreserada del vent.
La ressenya de Si quieres llegar a viejo

Curiós per on va la via!!!!

El 7a de la via del Marmolejo es anecdòtic.

EL 5 LL. d'aquesta mateixa via, boníssim.

2 LL. de la via del Yayo un pas de bloc bastant mes dur que 6b.

ALBERT-CERVERA a la Momia

2011-02-03T09:55:00.000-08:00

Després del desembre, que tinc molta feina (peles, peles, peles...).
Després dels compromisos de Nadal (dinars, sopars i més dinars...).
Després d'un accident escalant el mateix dia del meu cumple (49)
Després de la òstia de fred que ha fet aquests dies...
...per fi un dia guapo amb una escalada curta però excel.lent.
La via Albert-Cervera es boníssima com quasi totes les de la Mòmia. Reequipada amb parabolts una mica separats, però encara queden "burilillos" prou bons que ajuden a passar la por entre bolt i bolt.
El quart llarg de 7a+ ????, doncs la veritat ja poden decotar la meitat dels 7b i 7b+ de Montserrat, tot i així val molt la pena.
Acabem el dia fent uns totxos a la Roca d'en Barberà i em dono compte que el grau aqui a Sant Benet es de veritat.

1 LL.

2 LL.

Encara que no ho sembli, pas clau del 3LL.

KURT ALBERT nova via al Varmell

2010-12-16T10:50:00.000-08:00

L' altre dia van ser 500 mt., avui només 55 mt. però collons... com m'he cansat!!!.
El Piju ha obert aquesta via al Vermell i pensa obrin-ne d'altres. En el seu blog trobareu tota la informació, jo només penjo aquest parell de fotos.
Ja podeu anar-hi que la via es molt bona.

UNA DE 500 MT. A MONTSERRAT

2010-12-09T11:06:00.000-08:00

El dijous quedem amb el Parsa a Montserrat i entre proposta i proposta decidim anar al Serrat de les Garrigoses a fer la Sant Baró, via que he trobat per la xarxa.
Molts diran... quin rostoll de via!!!, altres que prefereixen fer quatre llargs bons i no aixó, uns quants que masses metres i poca "xixa" que s'aprofiti...
Jo, es que soc una mica raro, a mi sí que m'agraden aquestes línies i penso que fer metres sempre puntua.
Doncs la via es bastant interessant i te tirades molt bones i disfrutones. Total, que en menys de 5 hores fas 500 "metrillos" i cap a casa més feliç que un xínxol.

El material fet servir es d'un joc d'aliens (del verd al lila), camelots 1, 2, 3 i joc de tascons. Es van posant cosetes però la via esta bastant equipada.
Comença després de la Pirates a l'esquerra de la torrentera o trobareu una fletxa a peu de via i uns pitonets, sino els tapen les herbes.
Ressenya aqui.

El Parsa en diferents tirades de la via.

SANG DE CRACK + BULL LA SANG -Collegats

2010-11-28T05:00:00.000-08:00

Estem al mini pàrking davant la Paret del Pessó. Son les 10 del mati i el termómetre del cotxe encara marca -1. A la paret, com es pot veure a la foto, ja li toca un sol molt maco, per tant la nostra experiència ens diu que podrem escalar òptimament ¿¿¿???. Doncs si, encara disfrutem força en les fissures d'aquesta magnífica via.
Per completar el dia (la Sang de Crack per si sola es fa una mica curta) anem a l'agulla del Trident on pots escollir entre un ventall de vies equipades de diferent dificultat amb una aproximació zero. Com que avui va tot de sang, fem la Bull la Sang. Una via sostinguda amb 6b amb un últim llarg (6c+) que com diu la ressenya de la guia de Collegats, te un ambient de parapent pel llançament que fas a l'últim pas de via. AL.LUCINANT!!!!!!.
Les ressenyes les trobareu aqui o la guia de Collegats.
El material per la Sang de Crack: joc d'aliens i camelots 1, 2, 3 i 3,5.
Fem la sortida directe d'aquesta via oberta pel Castellet. Val molt la pena.
En definitiva, una combinació de vies molt recomanable per aquests dies d'hivern que s'acosten.

El Sam al LL1 de la Sang de Crack.

LL4

Sortim de la via.

KIKE-CAOS - MONTREBEI

2010-11-20T10:13:00.000-08:00

La paret de Catalunya m'atrau com un iman, però clar, amb aquest temps fred costa molt triar una via, el sol surt tard , els dies son molt curts i les vies massa llargues.
Però...al Sam li falta la Caos Rampant i com que les primeres tirades no son cap cosa em proposa fer aquesta combinada, els primers quatre llargs de la via del Kike i la resta la Caos.
El conjunt resulta una via molt interessant mantinguda en el sisè grau en tant sols quatre passos d'Ae.
Tenint en compte que aquest sector es dels primers de la paret de Catalunya que li toca el sol (a 2/4 d'11) i que empalmant les tirades tal com marco a la ressenya, la via es força ràpida i una bona alternativa per l'hivern.
El material fet servir va ser un joc d'aliens del verd al lila (el gris també), camelots 1, 2, 3 i un joc de tascons. Em sembla que el camelot 3 no el vam posar en lloc¿¿??.
Cal anar bé amb el 6b sino porteu pitons, ja que a la Caos hi ha alguna excursioneta.
Total que de vegades val mes repetir vies guapes que no fer qualsevol "guarrada".

El Ae del 2 Ll de la del Kike.

Flanqueig del 3 Ll.

Apurant l'A1 del 5 Ll de la Caos 6c+

6 Ll, plaques al.lucinants.

7 Ll, boníssima.

PÀNIC TIMPÀNIC - Roca Narieda

2010-11-13T10:07:00.000-08:00

Dijous ens va convidar el Miquel a fer la primera repetició d'aquesta via, tot un detall per part seva i un luxe per mi.
La via es bona, molt bona on caldrà tindre ben aprés el 6b si volem gaudir-la mínimament. En el llarg difícil (7a/b) em van sortir els passos, però no vaig encadenar i l'últim llarg (6c) es dels més guapos que he escalat, on cal apretar de valent per encadenar.
Amb un semàfor d'aliens i un de camelots (0.50, 1 i 2) en tindreu suficient per repetir-la.
En definitiva, una via per pujar a roca Narieda en lliure molt recomanable.
Al Caranorte trobareu la piada del Miquel i al blog del Parsa la seva.

El Miguelón al segon llarg.

La passada de l'últim llarg.

Sortida de l'últim llarg.

... i premi a la baixada!!.

PARFUM D´ALTITUDE - LA POIRE- SINSAT

2010-11-06T12:56:00.000-07:00

El dijous tormen a fer una altra sortida llampec amb el Sam. Aquesta vegada cap El Quièr de Sinsat, escola que no hi havia estat mai.
Tenim referències de la via veïna (Les années zizanies) en el blog de Jugando en la montaña, però tenim ganes de tibar-li una mica més fort i escollim la via Parfum d'Altitude.
La via es bona però menys del que m'imaginava sobre el paper. Els llargs més fàcils no tenen ni pati ni continuitat i els difícils son d'adherències (a mí personalment m'agraden molt i se'm donen bé, però al company...).
Portavem dues ressenyes, la que he penjat aqui i la de la revista Vèrtex, núm 208 i entre les dues hi havia unes diferències amb el grau. Per tant jo he rectificat la que exposo segons ens ha semblat.
DADES:
-El cinquè llarg de 7a+, la dificultat està concentrada en dos passos molt finets d'adherència i una cosa molt important, trobareu dues reunions, aneu cap a l'esquerra que es més còmode i millor per sortir després.
-Via equipada amb alguna alegría entre seguros.
-Vam escalar amb corda simple de 70 mt.
-Empalmem les dues primeres tirades i les dues últimes.
-Millor anar-hi amb el 6c ben aprés.
-Per l'aproximació, explicada molt bé al Vèrtex 208, no badeu i intenteu seguir els punts vermells que de vegades no es fàcil.
-En el descens, no ho dubteu, a peu. Es guapíssim, per uns boscos de fades i amb una horeta estareu al cotxe.
-Gairebé em surt el rotpunkt, però em va patinar un peu a 3 mt. de la R6 i vaig fer una bona volada. Llàstima perque després vaig rectificar el pas i no era tan difícil.
-Vam estar 4 hores i mitja per fer la via.
-Ah! m'oblidava, hi ha un rètol a l'inici del cami prohibint l'escalada de l'1 de desembre a 1 d'agost. Així que si hi voleu anar, espavileu!.

Ressenya treta de www.cafma.free.fr i modificada una mica.

R 3

Ll 5. El primer 7a+ que està passat el sostre.

Ll 5.

Adherències al Ll 6.

Ll 8.

VIA DEL RIGOL- Paret d´ Aragó

2010-11-01T12:02:00.000-07:00

Després de fer la 7 Venas l'any passat (que em va agradar força), la del Rigol la tenia una mica aparcada. Aixó de fer un A2+ em feia una mica de pal. Peró el dijous quedo amb el Sam sense saber gaire bé que fer i comentant la jugada em diu que ell també la te per tatxar i ha sentit que està força be. Ja tenim via doncs.
Tal i com diu la ressenya del Luichy la via es guapa amb varios llargs boníssims.
A més en el A2+ disfruto mes del que em penso (només vaig posar un alien precari... A2+ ???).
Vam empalmar el 1er i 2on llarg i el 6è i 7è llarg amb cordes de 60 mt.
Material: tascons, joc d'alien del groc al lila, camalot 1-2-3-3,5 i els multifunció 1-2.
Dia de solet perfecte i amb 4 horetes estem a dalt.
Ressenya aqui i al Vertex núm 218

3 ll. A disfrutar.

40 ll. Amb més dificultat també disfrutem

7 ll. Millor del que sembla

El A2, flotant en el vuit

DIAS DE FÚRIA i TIERRA Y LIBERTAD

2010-10-21T10:58:00.000-07:00

Dues vies que ja tenia fetes pero no encadenades, una la vaig repetir el diumenge amb el Jesus i la TIERRA I LIBERTAD, avui amb el Piju.
És que, és un "gustazo" tenir Montserrat a costat de casa i vies tant guapes com aquestes per fer una matinal o un migdia entre curro i curro.

La Dias de Fúria, via ven equipada per no patir gens. Un primer llarg de trànsit, un segon llarg (7a+) de placa de continuitat boníssim, un tercer llarg (6c) curtet i l'últim (6c) amb un extraplom on cal apretar de valent (ull a la "laja", al sortir de l'extraplom).

La Tierra y Libertad, tres llargs per disfrutar de l'exquistia escalada montserratina de placa. Amb algún "alejillo picantón" per sentir una mica com et pica el cor.
El pas difícil del segon llarg continua sense sortir-me, llàstima perqué la tirada és guapissima.

"FUTURO INCERTO" - Peña Montañesa

2010-10-10T07:22:00.000-07:00

Només veure la ressenya al Desnivel ja em vaig enamorar d'aquesta via. Després de llegir les piades que han anat sortint per la xarxa (El Ganxets al Caranorte i el Vilaplain al seu blog) encara en tenia mes ganes.
Vaig trobar que era una via mes dura del que pot semblar sobre el paper. Com diu el Ganxets els sisèrs son bastant mes difícils i els setèrs es poden anar guarrejant.
Vam empalmar el segon i el tercer llarg i el quart i el cinquè també, però aqui el Sam es va inventar una variant diferent que no recomano a ningú. Lo millor es fer la variant que diu el Ganxets.
La roca en general es molt bona, però té algún tram que cal anar en compte.
Vam fer servir el material que diu la ressenya.
Com l'horari no donava per mes, els dos últims llargs no els vam fer.

Fissura del tercer llarg.

Fissura del quart llarg. Per empalmar amb el cinquè cal seguir-la fins que s'acabi, passant de la reunió quarta que et queda a la dreta.

EL SAM LL. 7

LL.9

LL.10

ITAQUE - Dent d´Orlu

2010-10-01T12:14:00.000-07:00

Un altra que tenia a la llista des de feia anys que ara ja puc esborrar (sort que al Sam també li faltava).
Via prou coneguda per tothom (soposo). Equipada per disfrutar sense cap problema ni compromis.
Nosaltres vam fer una sortida llampec d'un dia (Igualada-Igualada = 13 hores), però valdria la pena anar-hi amb prou temps per fer una empalmada amb les vies de dalt, així sortirien 800 mt del tirón. Tot i així s'hi ha d'anar força informat d'aquestes vies, ja que la zona de dalt es una mica caòtica.
Hi vam anar amb la ressenya del Luichy que te penjada a la seva web que es boníssima. En aquesta pàgina www.cafma.free.fr hi trobareu molta informació de la zona.

Hi ha alguna fisura, però predominen les plaques com es veu en les fotos.

FÍGOLS A l´OMBRA

2010-09-26T12:10:00.000-07:00

Un altra alternativa freeki a l'Alt Urgell. Zona equipada pel Miquel Blanco i Penya Manresana. Dijous de la setmana passada li vaig fer una visita i em va semblar molt interessant. Tot i així és evident que és una zona d'estiu, per tant espavileu si voleu anar-hi, si no, caldrà esperar a la calor de l'any vinent.
Vaig tastar les vies 32 i 33, que per escalfar són bones. No deixeu de fer la 29 i la 30: fisures per disfrutar. La 24 és molt bona amb una entrada picanteta a la reunió. La 17 és curta però intensa, val la pena. La 19 pas de bloc rabiós per entrar a la R.
Ull! a la 35, roca cutre i algun seguro allunyat amb caiguda lletja i aixó que com a comentari diu "rocam per disfrutar". Aquest Miquel es la òstia!!.

ROCA NARIEDA

2010-09-21T07:31:00.001-07:00

Quedem amb el Sam molt d'hora. La intenció: LA ITACA de la Dent d'Orlu. Marca un dia esplèndit, però després de travessar el tunnel de Puimorens plou a sac, quina merda!. PLAN B, mitja volta i cap a la sud del Pedra, però... hi ha núvols amenaçadors al Cadí. PLAN C ???, després de 4,5 hores en cotxe, sense parar ni per pixar, acabem a Coll de Nargó mirant ressenyes de Roca Narieda, a veure si encara podem aprofitar el dia.
- El Cami d'en Pep. Vieta equipada que te alguna tirada interessant, però que el conjunt no em va agradar gaire.
-La Banda del Tako. Via que ja havia fet però que no m'importa repetir-la ja que aquesta si que la trobo interessant. Cal portar material.
Total, al final surt una bona combinada i podem tornar a casa força contents.
Ressenyes de la zona al bar de Tahussá a Coll de Nargó.

Quarta tirada del Camí d'en Pep. La mes maca.

Últim ràpel del Cami.

Fissures guapes a la Banda del Tako.

PUIG DE MILLÁ - Via ESBIAIXADA

2010-09-19T11:56:00.000-07:00

Després de veure la foto que sortia al Vèrtex d'aquesta paret ja estava demanant hora per poder-hi anar, el primer que em va sorprendre va ser la tranquil·litat, el silenci i soledat del lloc. Realment els germans Ullastre s'ho han currat.
Vaig anar-hi amb el Roger i el Sergi a repetir la via Esbiaixada, que en principi per la seva llargada i dificultat sembla la més interesant. La via és bona, bàsicament de fisures a equipar, i un tercer llarg amb un off widht de roca cutre que tens d'arrosegar-te com un llangardaix, però bàsicament equipat. En principi els graus em van semblar correctes menys aquest tercer llarg que potser li hauria pujat un "plus". El material que fica a la ressenya es més que correcte i vam tardar unes 4 horetes en acabar-la.
Respecte a la proximació cal tenir molt en compte que la segona opció de la que ells parlen d'anar amb 4x4 és realment certa, si no vas amb un toterreny no passes ni borratxo i tal i com ho explica a la revista s'arriba perfecte.

Un dels molts flanquejos que hi ha, d'aqui el nom de la via.

Fissures...

...més fissures...

... i la última fissura.

FASSMAN DIHEDRAL+FRIKYS GO HOME - Collegats

2010-09-07T11:04:00.000-07:00

Una altra combinada de luxe, realment súper recomanable.
De la Fassman, una línia al.lucinant que al col.lega quasi li surt tota en lliure.
Ull! el llarg de 6a que es més delicat del que sembla, doncs cal navegar una miqueta.
Nosaltres vam portar tascons, un joc d'aliens (del negre al lila) i camelots (1-2-3).
Atenció a la ressenya de la guia de Collegats que està equivocada. Millor agafar l'original al blog del Luichy.
La Frikys, tot i que he llegit en un blog que no ha agradat gens, per mi ha estat una joia, oberta amb molta vista i qualitat, amb els seguros justos però suficients. Cal anar bé amb el 6b. Només remarcar en negatiu que el quart llarg es més cabró del que sembla. Total, 6 horetes de cotxe a cotxe disfrutant com enanos.

La putada d'anar a la Roca del Diable.

El Jesus al primer llarg.

Últim llarg de la Fassman.

Fisura al.lucinant de la Frikys.

SPIGOLO SUR - ANSABÈRE

2010-09-04T09:22:00.000-07:00

A veure si em poso al dia, he tingut l'ordinador espatllat...
Que dir d'aquest viorro que no s'hagi dit ja! i encara més aquest estiu que sembla que s'ha repetit molt.
Comentar que no va sortir en lliure, que el grau està molt apretat, que val molt la pena la sortida directe tenint en compte que la última tirada es un pèl delicada i cal navegar amb pocs seguros.

Quina línia!

Els primers llargs, una mica indefinits.

El Sam al 4art llarg.

5 LL. Fins aqui he arribat.....

Buscant la ombra...

El flanqueig del 6è llarg.

Uns col.legues de Jaca que anaven al nostre darrera.

Ultim llarg

RABADA-NAVARRO (Ordesa) + WOODPECKER´S (Torre de Marboré)

2010-09-02T06:46:00.000-07:00

Des de que vaig veure aquesta activitat feta pels "Los Albertos" (Ganxets i Castellet) em va agradar i ja me la vaig apuntar a la llista.
El temps era anticiclònic, tenia dos dies de festa i unes ganes de Pirineu terríbles. Només calia trobar els companys, el Joan Samsó i el Sergi Vergès.
La Rabadà tothom ja la coneix. Només remarcar que vam fer la variant directe estalviant-nos el flanqueig guarro, amb lo qual surt una línia més homogènia amb dos llargs (40 + 20) de 6b+/A0 molt guapos que trobem mig equipats.
Amb 6 hores i mitja ens plantem a dalt. Ara queda lo més pesat, anar fins al refu de Serradets. Amb una bona marxa i parant poc ens hi plantem només amb 2 hores i mitja a davant de la taula per sopar.
La primera idea era fer la Sida Vertical, però el guarda del refu ens comenta que es una cascada de dalt a baix, per tant l'alternativa es anar a fer el friki a 3000 mts. i ficar-nos a la Woodpecker´s.
La via es dura, molt dura. Graduació dels anys 80, però amb un equipament molt generós i una dificultat màxima obligada de 6c, amb una roca boníssima. Total 4 hores i mitja fins dalt. Ara ja només ens queda la maxacada de baixar cap a la Pradera i a mig cami fer una banyadeta que ja ens la mereixem.
Una activitat molt recomanable. Aixó sí amb ganes de fotre-li canya al cos.

Ressenya del Castellet tunejada per segona vegada amb la variant del flanqueig.

Primers llargs.

A davant del sostre de Zaratustra.

Sortida del sostre del 6è llarg.

Variant directe.

La xemeneia dels últims llargs.

Primer llarg de la Woodpecker´s.

Quins canalizos, eh!!

Penúltim llarg.

L'únic home valent dels 3, el Sergi.

TONI COMERMA - Nord d´Agulles

2010-08-23T11:24:00.000-07:00

Entre vacances i una cosa o altre, se m'acumula la feina de piar al blog.
Aqui us deixo només unes fotos, la piada al blog del Piju.
Només comentar que la via no serà la millor que escaleu, però per un dia de molta calor val la pena.

1 ll.

2 LL. El sostre

L'últim llarg. Ull on t'agafes!!!!

HOMO MONTSERRATINUS - Roca d´en Sanhida

2010-08-07T10:59:00.000-07:00

A mitjans d'agost vaig anar amb el Juanjo a fer aquesta via.
Aquesta línia ja la tenia controlada inclús abans d'estar oberta. Fins i tot i vaig anar una vegada a peu de via, d'aixó ja fa 20 anys. Només faltava que el Francesc Lopez em comentés que era molt interessant, i que ja la tenia apuntada a la llista de vies per fer.
Quedo amb el Juanjo, que fa 1 any i mig que no escala. Col.lega amb el qual havia trepat moltíssim i havia obert algunes vietes (Tormenta de verano, Caida libre, Lobo Estepario...), peró que degut a varies lessions i accidents de salt base (es un boig d'aquests que salta a Montrebei) ara aixó d'escalar ara ho te una mica apartat.
Li proposo fer aquesta vieta ja que a sobre el paper sembla assequible i per rematar voliem empalmar amb l'Anglada-Eli del Camell d'Ecos.
-La via es guapíssima. Només per la fisura de l'últim llarg val la pena.
-Es més difícil del que sembla i cal escalar bé i dominar la auto-protecció, els llargs estan molt nets de seguros.
-Com he posat a la ressenya, els graus els apujo mig grau més.
-La última tirada es la que tothom desitjaria trobar quan obre una via, una fisura amb roca boníssima i que pots assegurar-te com vulguis. Preciosa.
-El rotllo esta amb empalmar amb el Camell. Hi va haver un esllavissament i no hi ha camí fet, a més trobes una xemeneia bruta, descomposta i exposada d'escalar.
-Per tant es recomenable oblidar-se del Camell i rapelar la via.

El Juanjo al primer llarg.

Travessa del segon llarg. Lo mes finet de la via.

Tercer llarg.

Disfrutant la fisura de l'últim llarg.

Uns col.legues a l'Odisea Espacial.

EXCESO i ECA PALLARS - Collegats

2010-07-30T08:31:00.000-07:00

Un altre dia disfrutant de les escalades que ens ofereix aquest païs nostre (que bé que m'ha quedat, oi???!!).
Com que la calor encara apreta, anem a buscar la ombreta de la Roca del Diable.
La combinació d'aquestes dues vies trobo que es boníssima. Primer fem la Exceso, línia sense complicacions, molt equipada amb dos llargs centrals on cal apretar perque surtin en lliure. Una vegada a dalt, seguim la carena a l'esquerra fins veure un espoló molt marcat i a la canal que hi ha al costat trobem els ràpels que una vegada a terra amb un minut estem al peu de la Eca Pallars. Via amb un traçat molt espectacular, entretingut i variat on trobarem els seguros on calen i en tindrem d'afegir algun de mòbil. Fem servir un joc d'aliens, del verd al lila, i els camelots 1-2-3. Tot plegat estem 2 horetes per cada via, més els ràpels. Combinació súper recomanable.

Segon llarg de la Exceso

Tercer llarg de la Exceso

Primer llarg de la Eca

Sostre explosiu del segon llarg de la Eca

Segon llarg de la Eca

GRAU TARRAGÓ - Paret de l'Aeri

2010-07-23T08:40:00.000-07:00

Ahir a la tarda vam anar amb el Piju a provar aquesta via de la qual no teniem cap referència de ningú.
Pel que vam veure a la caixa de piades de l'últim llarg, només l'han repetit el Lluís Sallent i l'Aitor i el seu comentari era que la ressenya era una farsa.
El nostre comentari primer serà que falta un llarg per ressenyar, després de l'últim 7b n´hi ha un altre d'igual. Tots els llargs de 6 grau son relativament macos i es deixen fer bé. Els 4 de 7è grau son fantasia. Més que per la dificultat, per lo cutre que es la roca i aixó que pots anar a tope ja que els seguros estan a tocar.
Al baixar ens vam trobar al Salva i mes o menys ho vam entendre. Aquesta via ja havia estat provada fa una pila d'anys pel Rubio i cia. de dalt a baix i l'únic que havien fet es algun top-rope i d'aquesta manera mig la van graduar i jo soposo que el Tarragó s'ha agafat amb aquesta pel.lícula.
El Piju ja comentarà alguna cosa mes de la història.

10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 280px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_5XOV-lQ9fZw/TEm_TRaTVLI/AAAAAAAAAbM/O-xNdNpZx8A/s400/paret+aeri+grau+tarrago%5B1%5D.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5497135157994542258" />

4 LL.

5 LL.

7 LL.

Ultim llarg

BRUJAS-FRANCO a Ordesa

2010-07-19T08:14:00.000-07:00

Ressenya del Luichy

L'altre dia vaig anar amb el Sam al Tozal. Jo feia 21 anys que no hi escalava en aquesta paret, per tant, ja tocava.
Vam fer la gran combinada clàsica Brujas-Franco. Via de luxe, 5 estrelles, magnífica, boníssima i tots els elogis que hi volgueu afegir.
Via molt recomenable per iniciar-se a Ordesa, ja que potser es de les mes equipades. Els llargs difícils (màxim 6b+) estan cosits de pitons i es poden fer amb Ao. Tot i així cal portar un joc d'aliens (del verd al lila) i camelots 1-2-3 i quatre tasconets.
Amb la ressenya del Luichy no costa gens trobar el començament de la via, cosa que a Ordesa es d'agraïr.
Va sortir tot en lliure i amb 4,40 h. estavem a dalt

Guapa eeeeeeh.

Plaça Catalunya

EL DIA DE LA BÈSTIA - Roca del Diable

2010-07-15T11:33:00.000-07:00

El dia 8 vaig anar amb el Jesus a buscar l'ombreta d'aquesta paret (inclús a l'ombra feia calor!!).
El que mes greu em sap ,es que em vaig deixar la càmara de fotos, doncs la via es molt fotogènica.
La via en sí es molt recomanable, només pel 6b+ de la penúltima tirada, ja val la pena. Evidentment el 7b+ i el 7c, ni els olorem.
Vam fer servir els camelots 1 i 2 i alguns aliens. Tot i així esta bastant equipada.
La gràcia d'aquesta paret es fer un parell de vies, però amb tanta calor l'únic que ve de gust es banyar-se al riu!!.

COR AGRE - Frares Nord

2010-07-06T11:11:00.000-07:00

Se que vaig una mica tard a fer la piada, però val mes tard que mai!!.
El diumenge dia 4 teniem previst sortir amb el Piju. Amb aquesta calor, la idea era anar al Pirineu, però com que les tormentes estan a la que salta, preferim reservar el dia i anar a fer una matinal a Montserrat. El Piju sempre te una via guardada al tinter per aquestes ocassions. Em comenta un off width del Ajipi a la cara nord de Frares. Sense cap mena de dubte, es interessant.
Bé, primer comentar que a la ressenya que ha fet el Piju hi ha un error i el Paca de seguida se n'ha adonat , ens ha comentat que la via del Diedre D'Agost va per la dreta i no per l'esquerra.
-El començament de la via no es molt alentador, herbós, qutre i l'únic llarg que no s'aprofita.
-El segon llarg plaquero es molt bó i el seguros son correctes.
-El tercer llarg, plaquero i equipat.
-El quart llarg és el famós off width de la via del Picazo. Comença en roca super cutre però amb dos pitonets que et donen la tranquilitat. Una vegada a la fisura només trobarem un pitó en tot el llarg, tot i així es fa força bé .
-El cinquè llarg, curiós i equipat.
-El sisè llarg. No baixis la guàrdia fins que arribes dalt.
Total, una via per asidus del sector. Més equipada del que ens esperavem per ser del Ajipi, però no regala res.
A part del material que posa la ressenya, jo hi portaria una camelot del 5 i aixó et donara més tranquilitat al off width.
Per més dades al blog del Piju.

Ressenya feta pel Piju.

El 1 LL: deixa molt que desitjar, "matojero" i roca qutre.

3 LL.

Pas de xemeneia-placa al penúltim llarg

Penúltim llarg, boniiiissssssim!!!!

L´HERETGE- Sur del Pedra

2010-07-03T10:21:00.000-07:00

El dijous vam fer amb el Jesus aquesta via que ja ens haviem baixat l'any passat per culpa d'una pedregada inhumana.
Via al.lucinant, roca increible, dura i amb el grau molt apretat.
Vam empalmar el primer i el segon llarg (6a i 6b+), "ojo" amb aquest!!, com deia el meu amic Juanjo Medina, en aquests casos "reparten bocatas entre seguro i seguro".
Els dos següents son de pel.lícula i estan més ben assegurats (6b+ i 6b+).
El 5è Ll (7a+) curt però intens. (no ens va sortir)
El 6è Ll (7b+) sort del ganxo.
El 7è Ll (6c+) grau virtual amb adherències increíbles.
Últim llarg 6a, no badis!!.
Total, una via molt recomenable, però sabent on vas. Vam estar 5:30 hores. Es una escalada que no pots còrrer. Molt interessant portar el semàfor.

2 LL. sembla tombat però....

3 LL. Al.lucinant

5 LL. el 7a

6 LL. 7b+ Sembla un marbre

RIGLOS I VENTAMILLO

2010-06-20T11:50:00.001-07:00

Malgrat que tota la setmana ha marcat mal temps, al final el Sam i jo decidim marxar un parell de dies.
Comencem per Riglos que així podem assegurar el tanto.
La primera via escollida es El Pájaro, una de les mítiques del Pisón que sempre ha tingut fama pels seus "canyonazos",que ens va semblar que no n'hi havia per tant i a més ara està reequipada.
Nosaltres només hi vam posar un tascó i dues vegades l'alien vermell.
Via típica de Riglos amb els graus tal i com marca la ressenya. Com que vam arribar a dalt amb 3 hores i 45 min. i encara quedava molt dia per endevant, ens decidim anar a la Visera a fer alguna via més. Escollim algo diferent, més romàntic, sense parabolts i alguna fisureta: la Via del Silencio.
Via recomenable tot i que te un primer llarg de roca algo qutre, la resta es bastant acceptable. Cal remarcar que hi ha quantitat de seguros i que surt tot en lliure (màxim 6c), però... no se el perque en els 3 últims llargs tens de navegar molt i amb menys seguros i sobretot NO empalmar cap llarg.
Nosaltres vam portar el mateix material que la via anterior, es a dir, 5 tascons mitjans, semàfor + taronja i els 2 multifunció.

1 LL. del Pájaro

2 LL.

3 LL.

6 LL.

1 LL. VIA DEL SILENCIO

5 LL. VIA DEL SILENCIO

CONGOST DEL VENTAMILLO

Anem a dormir a Ordesa, ens aixequem amb el cel ben tapat, anem cap a Peña Montañesa, continua cobert i finalment acabem al Ventamillo.
Comencem per la via Besa o muere. Molt recomenable, molt equipada ,molt de grau apretat i molta xorrera molla que no ens deixa encadenar (potser era l'excusa!!!). No podiem tenir tanta sort i vam acabar la via plovent i arribem al cotxe ben xops però ben contents.

2 LL. BESA O MUERE CHORREANDO!!!!!!

3 ll. UN 6b+ PICANTON

AL FINAL EL "MARRON" QUE ENS ATRAPA.

MONTSERRAT " DIVINO TESORO"

2010-06-02T11:18:00.000-07:00

En aquests últims 7 mesos no havia fet cap via a Montserrat així que calia posar-se les piles i en 10 dies he fet aquest repertori que ara explico.
Avui hem fet una matinal amb el Piju en plan "correcaminos" (teniem dinars familiars). Hem sortit a les 8 de casa i a les 2 ja erem a dinar amb la família (aixi tenim les dones contentes).
Hem anat al Pollegó Est a fer la Cau de Llops del Tarragó i la Sioux Party de l'Indi (les ressenyes les trobareu a la web del Luichy).
Jo penjo alguna foto i el Piju demà ja farà un resum de l'activitat en el seu blog.

El Piju lluitant el 7a del 2 LL de Cau de Llops

Últim llarg del Cau, un 6a+ molt vertical

El Piju apurant els 3 passos de Ae del 2 LL de la Sioux

Últim llarg de la Sioux, per disfrutar...

ANGLADA-VERGÉS A LA TALAIA GRAN

El dia 30 de maig fem una altra matinal amb el Cesc (Grimpacòdols).
Em proposa anar a fer una Anglada, no cal pensar-s'ho gaire, segur que es bona i a més si està una mica perduda com l'Anglada-Vergés de les Talaies, encara millor.
La via es una mica de coleccionista, peró molt guapa, tan si l'apures en lliure com si vas en plan clàssic. Nosaltres no vam pitonar i vam apurar fins 6c amb un parell de caigudes sobre un buril del l'any 63 (...i va aguantar!!!)
Portavem un joc d'aliens, un de friends fins el 3 i uns tasconets i vam tardar 4 horetes.

Ressenya treta del llibre del Hita

El Cesc al 3 LL a l'Anglada-Vergés

LA LOTUS DE L'AERI

El dia 3 de Juny toca l'Aeri. La via escollida es la Lotus.
Vaig amb la gent de Solsona, el Parsa i l'Ernest. El primer fa 12 anys que no fa cap via en aquesta paret i l'Ernest no hi ha estat mai, així que el tio flipa pepinillos.
Via que ja havia repetit un parell de vegades i sempre l'havia trobat força picant, com ara. Cal anar amb el grau de 6b ben consolidat per no passar-ho malament.

Paret magistral

L'Ernest al 1 LL

El Parsa flipant amb els 6a de la Lotus

El Parsa i l'Ernest en el 6 LL

JALEO REAL al Peladet

2010-05-30T12:32:00.000-07:00

El dijous passat vaig quedar amb el Sam. Com que marcava mal temps vam pensar que el Peladet seria una bona idea. Vies rappelables i amb temps en pots fer dues. Al final un dia perfecte, però, només una via (coses que passen als rappels).
La via molt "exigent", res a veure amb tot el que hi ha obert més amunt. Amb aquesta via l'Albert s'hi ha esmerat.
Guapa si que ho es peró caldria una bona neteja. Molta "laja" sospitosa de la qual s'ha de tibar.
Sobre lo que diu la ressenya dels dos primers seguros, no n'hi ha per tant. La via té "morrillo" peró no es exposada per fer-se mal.
El 1 LL es el mes dur i obligat, si passes aquest cap problema, ja pots tirar amunt.
Els possibles 7bs quasi surten (el de segon).
Vam fer servir només l'alien vermell en tres ocassions.
En definitiva, una bona via amb un bon xute d'adrenalina.

El Sam al 1 LL. el més exigent

2 LL.

4 LL. molt guapo.

LE FIL d´ARIADNE- Montrebei

2010-05-21T08:11:00.000-07:00

Avui m´estalviaré la piada ja que el Francesc l'ha fet al seu blog (GRIMPACODOLS)
Només dir un parell de coses: es pot fer perfectament sense pitons si estàs rodat a Montrebei i com ha dit el Francesc, nosaltres vam sortir per les xemeneies de la Gede pensant que podrien ser 2 tiradetes guapes i romàntiques i pel contrari es una autèntica guarrada. Per tan es millor sortir per la Nàufragos.

La preparació del material.........

Els primers llargs "matojeros"

La tirada de 6a

La vuitena tirada de A1 o 6c (no va ser encadenada per la trencada d'un canto)

EL TORREON , Montrebei

2010-05-09T06:54:00.000-07:00

Ressenya gentilesa del Parsa.

Pensava que no ho diria mai que una via de Montrebei no m'agrades, ja que fins ara a totes els hi havia donat com a mínim una "estrella".
A la via del Torreón no n'hi dono cap (d'estrella). He passat por, no he disfrutat, ni m'ha sortit en lliure ni sense pitonar, la roca cutre, alguns llargs semblaven la selva... només es podien salvar de la crema un parell de llargs i un tan sols tenia 20 mts.
Per casualitat ens vam trobar a peu de via una cordada que anava a fer la via del Cau dels Sioux (via veina al Torreón). Ens van comentar que l'havien repetit feia ara 2 anys, sense pitonar i fent una variant al segon llarg.
Bé, aixó em va motivar ja que les 2 cordades que coneixia em van dir que sense pitonar quedaria molt expo i difícil de grau ( ja tenien raó, ja)
Relato una mica les tirades:
1 LL Es deixa fer sense complicacions.
2 LL Escaqueix per l'esquerra per una zona indefinida, lletjota. (L'original es veia dura i per mi impossible sense pitonar)
3 LL (3 i 4) Empalmada fins dalt el Torreón. Comença per roca super cutre i difícil d'assegurar, per continuar per una xemeneia plena d'esbarzers, arbustos i males herbes.
4 LL Com he comentat, el més maco es una placa d'uns 20 mts. de roca bona que es deixa protegir bé.
5 LL Fissura-diedre amb trossos de roca molt dolenta (una cosa està clara, si pitones 4 o 5 claus seria una tirada normaleta d'artifo). Es deixa fer en lliure menys un troç, en el qual vaig posar un pitó ja que no sabia on agafar-me. La resta es pot anar equipant mínimament.
6 LL Xemeneia guapa i sense incidències.
7 LL Adrenalina pura (sense pitonar te de ser la òstia) Surts de la R una mica cap a la dreta a buscar un pitó mes amunt, segueixes pel terreny mes assequible fins trobar una altre pitó. D'aquest a l'altre clavo fins a arribar a un tercer pitó.
D'aqui tens d'anar a l'esquerra total a buscar una sibina i després un diedre i amunt amb el cor a tope.
En definitiva, per súper col.leccionistes de Montrebei.

La selva

El Parsa sobre el Torreón

4 LL el millor

El Parsa al final del 4 LL

El 5 LL

LOS MULTIFUNCION

2010-04-30T09:06:00.001-07:00

Al post anterior potser algú es pregunta que es aixó de "multifunción"?.
Així es com jo he batejat els meus LINK CAM de Omega Pacific, els quals els hi tinc un carinyo especial, ja que només amb un parell d'ells abarco un munt de possibilitats. Per tant quan et demanen en alguna via portar mes d'un joc de camelots, amb aquests dos ja en tinc suficient i per tant m'estalvio pes.

LA GANXETS de MONTREBEI

2010-04-29T10:39:00.000-07:00

Ressenya del Ganxets

Per fi un dia espectacular per escalar a Montrebei.
La via ja estava escollida feia temps.
La Ganxets es podria dir que es una via quasi típica de Montrebei, fisures bones i no tan bones, tirades de roca qutre i alguna placa per apretar de valent. El que surt del normal es la tirada 7 i sobretot la 8 que tenim una fisura que sembla bonissima i la via se'n va a la dreta a buscar la placa de l'espoló. Tot i així les 2 tirades son estupendes!!
La veritat es que pensava patir més, anava una mica amb el cul apretat, però no n'hi havia per tant...
No estava tan pelada com m'esperava i es deixava equipar bastant. Tot i així penseu que les tirades de placa son obligades (6c).
La tirada del 7a+ la vam trobar molt dura i no vam poder encadenar la sortida de la R. La resta, que si que seria 7a, si que ens va sortir.
En canvi la setena tirada del 6c+ li podriem treure el plus tranquilament.
La famosa última vuitena tirada, que el Ganxets no se'n recordava com era, jo vaig trobar que era molt evident. Surts recte de la R per la xemeneia fins que veus el spit i flanquejes cap a ell. Després trobes un altre spit i... morro fins a la R.
De material vam fer servir un joc de tascons, un joc d'aliens (del negre fins el lila), 2 multifunció i camelots (1- 2- 3,5) i en menys de 5 horetes ja estavem a dalt.
Via recomenable pels incondicionals de Montrebei
.

2LL.

El Sam a la segona tirada , ULL!! Molt trencat

Entrada a lA 3 R.

La setena tirada i per sobre la famosa vuitena.

La xemeneia de la Crosta.

NO HI HA MANERA AMB AQUESTA PUTA PRIMAVERA

2010-04-15T10:38:00.000-07:00

Es la tercera vegada que vaig a Montrebei i el temps ens fa la gitza.
Fa uns dies que ni ens hi va deixar acostar. El dijous de la setmana passada amb una temperatura de 2 graus i un vent que tallava, el mes raonable era anar a fer uns totxos però teniem ganes de fer metres, així que vam anar al Cap del Ras.
Vam fer una parell de vies: la Tetties & Beer i la Putades d'Amor. Per passar el dia va estar prou bé però no passaran a la història com les millors vies que he fet.

El Lluís Parcerises al llarg de 7a de la Tetties.

Aquest dijous tornem a Montrebei (sóc molt tossut), al Prat 5 graus de temperatura i totalment núvol. La opció més correcta era fer la Josep-Elena.
Via curteta per ser Montrebei però molt maca, equipada per disfrutar sense patir gaire (al primer llarg hi ha un troç una mica "guarrillo")
El 6c del tercer llarg es més fàcil que el primer llarg i l'últim llarg em va sortir però anant al límit i de segon.
Cal portar un joc d'aliens, friends 1 i 4 tasconets mitjans.

Un servidor al primer llarg.

El Sam al crocanti de l'últim llarg

Via RUCSONTHEROCS - Montanissell

2010-04-03T10:00:00.000-07:00

El dia 18 de març vaig fer la primera repetició d'aquesta via amb l'Emili i el Sam (els aperturistes). La intenció era confirmar una mica els graus (dic una mica perque jo no tinc ni idea de graduar), entre uns i altres.
De les vies que he fet per aquesta Serra (unes 10)es de les millors. Equipada per disfrutar peró sense regalar res i amb una roca bonissima.

TOT I QUE JA HI HA LA RESSENYA OFICIAL, AQUESTA ES L'ORIGINAL DE L'EMILI (PER COL.LECCIONISTES)

EL SAM A LA SORTIDA DEL TERCER LLARG, SOBERBI

L'EMILI EN LA FISURA DEL QUART LLARG, MÉS DIFICIL DEL QUE SEMBLA A PRIMERA VISTA

CINQUÈ LLARG, EL MES ENTRETINGUT

ÚLTIM LLARG, ESPECTACULAR!!

L´AVI DEL MAS DE ST. PERE. Roc dels Collars

2010-02-09T10:44:00.000-08:00

Via boníssima i no tan expo com m'esperava. Ja sabia que el Willow l'havia fet en lliure i sense pitonar, peró de vegades aixó no es referent i en canvi el Miguelón si que m'havia comentat que era probable que tinguessim de pitonar i el grau seria mes alt. Tot i així "el lleó no era tan ferotge com el van pintar".

RESSENYA DEL MIGUELON AMB ALGUNA MODIFICACIÓ

EL JESUS A LA VIA DEL COSTAT (RETIRADA COMANCHE)

EL PIJU EN EL 2 LL. PLACA AL.LUCINANT BASTANT EQUIPADA

LA CORDADA VEÏNA FENT L'ULTIM LLARG I EL PIJU APRETANT

EL PIJU A LA BAVERESA DEL 5 LL.

PER INFORMACIÓ DE TOTA LA VIA ANEU AL BLOG DEL PIJU
www.pijuclimb.blogspot.com

PARE, TINC FRED - MONTREBEI

2010-01-24T11:40:00.000-08:00

Ressenya de l'autor de la vía.

Via contundent, boníssima, oberta en un bon estil, i aixó que anava sol el paio!!!
Només son 4 llargs, peró molt llargs!!. Cada tirada té més metres del que marca la ressenya. Dur, amb trams de roca qutre i on cal dominar l'art d'assegurar-se bé amb friends i tascons.
La vaig repetir el dijous amb el Jesus i ens va costar dos volades i un parell de reposades per treure-la en lliure. Vam fer servir un joc d'aliens, semàfor repetit, friends 1-2-3 i un joc de tascons.
1 LL. Bastant equipat peró amb roca molt qutre.
2 LL. Sortideta tranquila de la R fins arribar a l'extraplom de 7a+ on es té de tirar de valent.
3 LL. Sortida de la R mig equipada peró despres del parabolt placa montrebeiana sense cap seguro, on els aliens treuràn foc.
4 LL. El més tranquilet peró boníssim i on no es pot baixar la guàrdia fins arribar al cim.
En definitiva, una via molt recomenable i felicitar al Marc per la obertura.

EL JESUS AL 1 LL.

3 LL. ABANS DEL SAQUE DEL JESUS

4 LL. EL PRESENT, DISFRUTANT

WADI RUM, JORDANIA

2010-01-19T12:55:00.000-08:00

Un altra sortideta amb un èxit aclaparador (com a mínim per mi, es clar). Nou dies d'escalada efectius i 3000 metres fets de tapia dividits en 13 vies "a cual mas guapa"

7/01/10
JEBEL RUM
-FLIGHT OF NANCY, 150 MT. 6b. joc d'aliens, friends fins el 4 i tascons. BONISSIMA.

EL MATEIX DIA
-INFIERNO 150 MT. 6b. MATEIX MATERIAL. IDEM

Ultim llarg de la Beauty.
8/01/10
JEBEL UM EJIL
-THE BEAUTY 200 MT. 6a Dos llargs molt bons.
-ALAN AND HIS PERVERSE 200 MT. 6b. Mes aventurilla.
-LITTLE GEM 30 MT. Una contundent fisura de 6b.
El mateix material mes el 5 per la Beauty

Flanquejos a la Alan and his perverse

9/01/10
BARRAH CANYON
-MERLIN´S WAND 150 MT. 6a+ Les fisures es fan quasi totes per fora i es una mica monótona.

EL MATEIX DIA
-VOYAGE IN THE AURA 75 MT. 6b. Curteta peró moooolt intensa.

10/01/10
BARRAH CANYON
-THE STAR OF ABU JUDAIDAH 220 MT. 6b Molt bona.
Descans en Barrak i després de la via, un bon TE.

11/01/10
JEBEL RUM
-INSHALLAH FACTOR 450 MT. 6c. Un viote. La gran xemeneia, últim llarg.

Destrepes precaris per baixar de la Inshallah Factor, mes perillosos que la via.

12/01/10
NASSRANI cara est
-GUERRA SANTA 400 MT. 7b. Alucinant lo que poden aguantar las orelles de fang.

13/01/10
JEBEL RUM
-LIONHEART 330 MT. 6b. De les més maques que hem escalat.

14/01/10
JEBEL RUM
-RAID MIT CAMEL 450 MT. 7a. Els primers 4 llargs bonissssims, peró val la pena fer-la tota i surt un viorrro. Ojito!!!!! amb la baixada.

15/01/10
JEBEL UM EJIL
-PRIEZ POUR NOUS 270 MT. 7b. La última per que el cos rebenti. Molt Recomenable.

COM A REIS I AMB TECNOLOGIA PUNTA

En el blog del PIJU teniu més informació pràctica.

www.pijuclimb.blogspot.com

UN ALTRA DIA SENSE ESCALAR

2009-12-24T10:16:00.000-08:00

US PROPOSO UN JOC DE LLÒGICA.....

TENIM UNA PARET DE 20 METRES.
UN CARGOL, PUJA CADA DIA 5 METRES, PERÒ EN PATINA 4.
QUANTS DIES NECESSITA EL CARGOL PER PUJAR LA PARET?

Es increible com podem passar els dies de pluja!!!!!!

BON NADAL, ANY NOU I ESCALADES.

VIA XICS "ANTIROBO" Serra de Sant Joan- Montanisell

2009-12-10T10:16:00.000-08:00

Avui hem anat a repetir aquesta via amb el Jesus (1a.repetició, potser!!!)
Via oberta pel Cali i un altre que no se com es diu.
Quan estas a peu de via i veus la 2a. tirada penses que no té cap lògica, peró res semblant a la realitat, es sorprenent, boníssima i molt recomenable.
1er. Tots els llargs son guapos (el 1er. no tant)
2on. Es pot apurar quasi be tot en lliure (4 passos Ao)
3er. Via pràcticament equipada, arregladeta per disfrutar. Només hem fet servir els aliens groc, vermell i taronja i el camelot 3.
4art. Línia espectacular i molt aèria, sobretot el llarg de flanqueig (5 ll.) al.lucinant!!.
5è. LLoc super tranquil i solitari, almenys els dijous.
6è. El solet a l'hivern es d'agraïr.
Total, 3,15 h. gaudint d'aquesta natura pedregosa.

Hem baixat per l'esquerra (mirant la paret) que ens ha semblat molt mes curta, tot i que hi havia un ràpel.
Els graus
1 LL. 6b
2 LL. 6c+, 2Ao
3 LL. 6b+ (zona amb roca crocanti)
4 LL. 6c+, 2Ao
5 LL. 6a
6 LL. 6a
Segur que es farà tota en lliure.

3 LL. EL MES COMPROMÉS????

5 LL. FLANQUEIG AL.LUCINANT

5 LL. POSE DEL JESUS

6 LL. JUGANT AMB FORATS

ES REPARTEIXEN GALETES - Alt Urgell

2009-11-28T10:29:00.000-08:00

Una mica tard la piada, però...
Al febrer de l'any passat vaig quedar amb el Miquel per escalar un dijous(el meu dia de festa) i em va comentar que tenia una línia per obrir a la paret Bocólica, doncs perfecte vaig pensar, ja hi podem anar, tot i així em va estranyar perquè aquesta paret ja estava una mica "trillada" i evidenment no podia ser un itinerari lógic de fisures i diedres.
Una vegada a peu de via, com ja pensava, de fisures ni una. Tot el contrari, molt extraplom i a més la seva idea era obrir la via i deixar-la neta. Cosa nova per mi. Total que aquesta escalada tenia molts ingredients per motivar-me.
La veritat és que vaig disfrutar com un "enano" obrint-la, però no puc dir que la via sigui guapíssima com altres que he fet.
La vieta és curta però intensa, menys un pitó que vaig deixà al 2LL. per embarque, tot lo altre està net.
Menys un parell de passos va sortir tot amb lliure, el de segon els va poder treure. El Cruntx de la via està als 5 metres del 1LL dolent d'assegurar i difícil amb lliure (possible 7b), i a l'entrada de la tercera reunió roca guarríssima amb seguros encara pitjors, on encara no se com va poder passar el Blanco.

EL MIQUEL AL 1LL.

NECESITO UN NUMERO MES PETIT

I ARA PÈR ON PASO?? 2 LL.

MIQUEL APRETANT AL 3 LL.

EL CAU DEL SIOUX - Montrebei

2009-11-25T10:22:00.000-08:00

Via molt més maca del que pot semblar sobre el paper, primer perque surt quasi tota amb lliure(algú la treurà aviat), la roca es bastant bona en general i està molt ben assegurada(alguna fisura inclús massa). Per tant, es tornarà una clàssica de les vies curtes de Montrebei.
DATOSSS... Els dos primers llargs es poden empalmar.
El 3LL. No em va sortir desprès de tres "pegues" a la tercera xapa, però no crec que surti gaire mes de 7a.
4LL. Aquest si que costarà una mica més que surti tot amb lliure. Extraplom i adherències.
5LL. Preciós. Tot amb lliure (6c més o menys), bàsicament equipat.
6LL. De trànsit V+.
7LL. El que té d'equipar-se un pelet, també molt bo (6c o menys)
Ultim llarg. Sortida explosiva de la R i cap a dalt.
Material: tascons mitjans i petits. Alients, semàfor, taronja i lila. Camelots 1.
El camelot 2 i 3 no el vam posar.
En definitiva, una via molt recomenable per fer una matinal, sense patir ni pel grau ni pels seguros, es pot criticar que hi hagi massa parabolts, però que collons!!!, la obert en solitari, així que felicitats Indi.

El Raul al 2LL.

5 LL. Fisura equipada per disfrutar.

EL CAU

7 LL. El que tens d'apretar mes.

QUE FEOS SOMOS COÑO!!!!!!!

VÀNDALS - MONTREBEI, paret d'Aragó

2009-11-13T11:12:00.000-08:00

Porto gairebé 50 vies a Montrebei i cada una que escalo la disfruto més que l'anterior. Vàndals no podia ser d'una altre manera, guapíssima i molt recomenable.
Cal dir que lo bó de la via son els últims 5 llargs, com ja deia el Ganxets.
Nosaltres vam entrar per la feixa dels Espàrrecs fins a la R6. Tinc de dir que el flanqueix que vam fer nosaltres va ser una mica cutre i expo. Recomano que una vegada s'arribi a la canal per a anar a les vies de dalt (Pilastra...)baixar bastant, al menys 80 metres o més i arribar-se a la R5.
La llàstima de la via es que molts seguros son ponts de roca (es una via del Teixi...) i per tant cada vegada estaràn més cutres, n'hi ha alguns que per canviar-los serà una mica complicat.
Nosaltres vam fer servir un joc d'aliens fins el lila i els camelots 1-2-3, fisurers i kevlar, el ganxo ni el vam tocar.
El 7b del LL.11 son quatre moviments que no ens va sortir a cap dels dos. Unes preses molt petites i un bloqueig de mono-dit inhumà. El possible 7c+ evidentment ni tan sols el vam mirar, tots els altres graus molt correctes.
Ah! la via la vaig fer amb el Sam.

LL.10

LL.10

LL.11

LL12

EL CAMÍ DEL TEI-CHI - EL TURBÓN

2009-11-13T10:48:00.000-08:00

A la segona va la vençuda. Dic aixó perque ja havia provat la via aquest estiu, però el company se li va atravessar una mica i vam baixar. Ara si per aixó, que anava amb dos "lolos" (Paco i Piju), i va ser una disfrutada de via.
El Paco la va treure tota al rotpunkt, el Piju i un present vam patinar una vegada en passos diferents.
Portavem el material que diu la resssenya del Ganxets, i prefecte ( el Piju comenta a la piada del seu blog que no calen els tascons, però no se'n recorda que en vam posar un parell). La roca es bona, tot i aixi encara es trenca alguna coseta.
OJO!!! El primer rappel el vam fer de una R amb baguetos, i si al baixar no xapes algun parabolt d'una via que puja, et quedes dos metres separat de la paret amb tot el mal rotllo que representa.
En definitiva una via molt guapa on tens d'apretar bastant, però amb els seguros on calen.
Per més informació al blog del PIJU.

1 LL.

1 LL.

3 LL.

4 LL.

1ª COMPETICIO D' ESCALADA DE CAIXES DE CERVESA

2009-11-06T11:42:00.000-08:00

Vaig participar en aquesta curiosa competició (ja que amb una altre no podria fer-ho) i a més quan vaig marxar anava primer, amb 17 caixes col·locades.

SKYLINES - PARET DE LA FONT FREDA

2009-10-03T10:06:00.000-07:00

1/10/2009
Aquesta no es una via que tingués pendent, peró el Yuyu l'havia apurat en lliure i va comentar que estava bé. Així doncs com cap dels dos l'havia fet vam anar per ella.
La veritat es que no ens va agradar gaire. Els llargs de cinquè ténen bastanta vegetació i l'artifo es pot apurar (a nosaltres no ens va sortir) peró tampoc es res de l'altre món.
Es pot fer tranquilament sense pitonar amb un joc d'aliens, camelots 1, 2 i 3 i un joc de tascons.
Es curiós, ens vam trobar una cordada i aixó que era dijous!!! i mira quina casualitat era el Tronko (el de la via)

El Tronko en el llarg A2

El Francesc Lopez

La tempesta que ens va "pillar" els 2 últims llargs

VIA DEL TRONKO - MONTREBEI

2009-10-03T09:14:00.000-07:00

24/09/2009
Comencem temporada a Montrebei després d'aquest estiu tan calorós.
Sembla mentida que encara es trobin itineraris tan evidents i ben trobats en aquest tros de paret, i oberta en un estil impecable.
Segur que es convertirà en una gran clàssica, peró cal tenir en compte que no es tan fàcil com pot semblar sobre el paper. Els graus ja són els que marquen la ressenya, peró es te d'estar rodat a Montrebei per que les tirades estan molt netes i cal navegar una mica en alguna d'elles.
Total, una via que recomano molt i molt.
Vam passar amb el material que marca la ressenya. La vam fer en 4,30 hores, el Francesc, el Sergi, l'Òscar i jo mateix.

El Sergi arribant a la R3.

V+ de pel.lícula

CACHO-CACHO

Ultim llarg un 6a+ fisurat guapíssim

SERRA DE BUSA. SOLSONÈS

2009-09-19T10:10:00.000-07:00

10-09-09

El Lluís i jo al tercer llarg del Regne.

El primer llarg de la via dels Avis

El Solsonès, molt conegut pels bolets i com a molt per fer alguna excursió, però poc visitada per escalar( exeptuant Canalda).
Doncs jo ja la conec gràcies al Lluís Parcedisa, que em va portar a fer un parell de vies.
No serà una escola la qual pugui recomenar molt, degut a la seva roca "crocanti" que té, però el lloc és guapo i el que no hi vulgui trobar gent, és ideal.
Vam fer dues vies: la via dels Avis i El Regne del Savinot.
La dels Avis és una via fabricada per dalt a cop de taladro, una Ae de principi a fi.
Vam probar de fer-la amb lliure i potser ens va sortir un 70% dels passos, però es que la roca no donava per més, i la veritat, una guarrada.
El Regne del Savinot és una altre història, aquesta sí que la puc recomanar. Un diedra-ximeneia guapíssim. La va obrir el Pelut i companyia amb artifo i per aixó demana una borrada de material, nosaltres no vam posar absolutament res.
A la ressenya ja marca els graus amb lliure, que em penso que són correctes.
Hi ha algun tros que la roca evidentment és un fàstic, però es pot perdonar.
En el 4L (7a) tens que anar més fort de cames que de braços, 35 metres de axarrancada, una passada.
Total un dia molt agradable, amb una bona companyia.

BARRUFETS - FRARES ENCANTATS

2009-09-04T11:17:00.000-07:00

3-09-2009

Aixó si que es restaurar, reequipar, arreglar o com ho volgueu dir.
Felicitar al Kim i companyia per l'obra feta i el bon criteri que molts altres tindrien d'aprendre.
Total, que ha quedat una via per fer en lliure, guapíssima i sense patir gaire. Aixó si, pel qui li agradi aquest tipus d'escalada montserratina cutre. Per que si el que desitges es una bona roca, aqui ni t'acostis, peró per mi aixó es el que li dóna més morbo.
Hi vaig anar amb el Sergi Vergés i vam tardar 4 horetes i quart. La vam fer en sis llargs, empalmant el primer i el segon, el tercer i el quart i els dos últims. A la ressenya adjunta marco tal i com la hem fet i els graus que ens ha semblat. Portàvem els aliens del verd al lila, els camelots 1, 2 i 3,5 (el 3 el tinc trencat) i un joc petit de tascons.
El material s'utilitza bastant al tercer llarg (6b+) i al quart (6c+). Lo altre està bastant equipadet per anar apurant.
En definitiva, una bona alternativa per un dia calorós.

ORDESA - VÍA DEL SEXtO

2009-08-20T11:54:00.000-07:00

30 de juliol 2009

"Vaya viorro" que ha trobar l'Albert i companyia, com quasi totes les que obre...de categoria!!!.
La veritat, (no se perquè) es que pensava que la via sería més tranquil·la, però tal i com ell diu a la resenya és obligada i un punt expo.
La vaig fer amb el Jesus amb 7,15 hores, disfrutant, apretant i patint. Tot i així no ens van sortir els possibles 7a+. Tampoc ho vam intentar amb molta convicció.
Però bé, dos o tres Ao amb 350 metres no fa res per mi.
Remarcar que és una vía que comença tibant i acaba tibant fins a l'últim metre.
No té tirades de relaxació, inclús els 6bs te'ls has de mirar ja que estan peladíssims, i tens que anar navegant.
Sobre el material, millor portar dos camelots del 4, ja que nosaltres només teniem el 3,5 i en el off width la vaig passar amb el culet estret, lo altre, tal i com diu la resenya.
Sobre el 6b del L 8 que a la resenya marca expo, la veritat no crec que sigui més que altres seccions de la vía.
Total una vía 100x100 ordesiana.

PEDRAFORCA - POLLEGÓ INF. PARET NORD

2009-07-28T11:38:00.000-07:00

Dijous, 23 de Juny de 2009

VIES: FELIÇ ANIVERSARI I SOLSTICI D'ESTIU

Potser que no em creieu, però quan a Barcelona s'igualava el record de temperatura de la història coneguda (38,7 graus)nosaltres escalavem en màniga llarga i a les reunions amb el gore posat. Tot un luxe aquesta paret a l'estiu.
Buscant per la xarxa alguna combinació possible, trobo una piada del Willow que parla de la via Feliç Aniversari i sembla prou interessant; oberta tota amb artifo però repetida per ell amb lliure i sense pitonar. A POR ELLA!!!!

1Ll. Entrem una mica més a la dreta de lo que marca la ressenya. Reunió de dos bols.V

2Ll. Aqui hi ha el bacallà (que el Willow no ho comenta???!!!) ho prova el Jesus i no ho veu clar. Li foto jo. Després de posar un seguro sota el bombo li tens de fer una apretada considerable amb una òstia a repissa. Ho provo i després de ficar un alien vermell tot al límit, caic!!!!!!!!!! Sense consequències, surto una altra vegada fent tres passos de A0. La resta sense problemes, després de la fissura vas a la dreta i fas reunió de dos bols de la Estorach. 7a/+?. La resta 6a.

3Ll. Boníssim. Fisura en diagonal a l'esquerra ben protegible, quan entres a la placa tens un parabolt una mica a la dreta i mes amunt reunió d'un bolt i un pitó. 6a+.

4Ll. Fisures d'escàndol i ben protegibles. Trobes reunió amb sis pitons!!! 6a+.

5Ll. Puges fins a l'agulleta i després destrepes una mica per agafar una reunió amb dos bols i amb tres rapels estàs a terra.

Material: Joc de camelots fins al tres, repetint aquest, joc d'aliens i tascons.

Per completar el dia fem la Solstici d'estiu. Una altra història peró molt xula. Amb un últim llarg antològic. (m'abstindré de fer cap comentari del super equipament).
No, no puc aguantar-me, tenim en comte que la via et demana material que portar l'equipament de l'últim llarg és un ESCANDALOOOOO!!!!.

Total un dia complert i molt agradable a la fresca del Pedraforca.

ORDESA-VIA MISOGINOS

2009-07-26T11:04:00.000-07:00

Diumenge, 19 de Juliol de 2009

Feia més d'un mes que volia fer una sortida a Ordesa i per culpa del temps, de la feina o no trobar company no hi havia manera.
Per fi enganyo a la meva dona perquè em deixi un diumenge lliure (jo escalo els dijous) i busco el company idoni per aquesta empresa, EL PIJU, que no es va deixar pregar gaire. Ell va ser el que em va proposar fer aquesta via.
Via boníssima, bé no n'he fet cap a Ordesa que no ho sigui, algunes veus la tenien com molt dura i expo (uns lolos coneguts es veu que van pringar bastant. El fet que l'any passat es va matar un escalador encara més.
Però la veritat es que ho vam passar molt bé, llastima de la tirada del 7a+??? que m'imagino que només ho fan els mudantes.

La informació de la via la teniu al blog del Piju per tant no cal repetir-la, només aclarir alguna coseta.
Ll.0 al fer el flanqueix es passa per una reunió amb un baguetó que es la Somontano, continuar uns metres més endevant.

Ll.5 confirmar que la travessa dels toreros és efectivament el més complicat i compromés (sort que em va tocar de segon).
Ll.11 el Piju no es va fixar però hi ha un arbre per fer reunió.

Total una via recomenable per els condicionals d'Ordesa.

CANAL DE SAJOLIDA

2009-07-21T10:48:00.001-07:00

El dimecres de la semana pasada ho vaig voler dedicar a les nenes (al rocodrom fa massa calor per entrenar)que si no s'apalanquen massa amb les game boys, plays, i etc.
Les enganyo una mica dient que podem anar a fer un barranquillo a Montserrat, amb rapels, destrepes i mes maniobres circenses, lo que no comento es que per baixar primer es te que pujar, tot i així la excurció és prou divertida per tots.

La Laura i la Mireia fent el primer resalt de la canal.

La Mireia en els primers rapels.

La Laura que si no està al cas caurà sobre de la Mireia!!!

Ja tenim el sopar per aquesta nit (hi ha una serp petitona enganxada a la branca).

Ultims rapels del barranc.

Dades útils:
- Una corda de 40 m.
- Begues per canviar les velles.
- Casc, i tot el material per fer els rapels.
Hi ha algun passamà complicat per fer amb canalla, amb el qual vaig tindre que fer invents, però res que no es pugui solucionar.

EL PELADET- via ABSURDISTÁN

2009-06-11T10:39:00.000-07:00

(Cagon...m'he tornat a deixar la càmera!!!!).
Molt bona via per un matí a l'ombra, cal ressaltar les dues últimes tirades i tenir en compte la roca a la primera que suposo que s'anirà netejant amb el pas de les cordades.
La intenció era fer les dues vies noves del Gantxets, la que hem fet i la de l'AVI DE LA MEL però després de rapelar i amb la calor que començava a apretar (va ser que no) així que anem a fer unes birres i cap a casa que falta gent.

Salut i a tibar-li.

PD: Ah!!! en el 7a/b he fet un saque i després m'ha sortit força bé.

TAGHIA 2009

2009-06-04T12:36:00.000-07:00

RECULL D'ALGUNES FOTOS DEL VIATGE A TAGHIA

Els 5 mosqueters (ai no, que eren 3!!!!!)
L'Isaac no va poder venir per problemes amb el pasaport.

23/05/09 IFRIG - via L´ALLUMEUR DU REVE l´útima del PIOLA, feia només 20 dies que l´havia obert. Com totes les d´ell, recomenable.

24/05/09 L´OUJDAD via BARRACUDA la mes dura, 590 mt. 7c+ ( sort del Paco)

De tant en tant es tenien de rentar els "gallumbos"

25/05/09 TAOUJDAD via A BOIRE OU JE TUE LE CHIEN 250 MT. 6c super recomenable.

26/05/09 TARDRATE via L´EXE DU MAL 500 mt. 7c. obra mestre del Piola i companyia.

Les baixades també eren tot una aventura. (pont bereber)

30/05/09 AKKA N´TAZARTE via IL ETAIT UNE FOIS DANS L´GUED quins noms tenen aquestes vies, ostres!!!

Així queden les mans d'escalar a TAGHIA

Un amic.

MALDITA SEA MI SUERTE - ROCA REGINA

2009-04-24T08:36:00.000-07:00

Ahir vaig tornar a aquesta via i per fi la vaig fer després de tres intentones.
La primera fa 12 anys, no tenia el nivell i la segona fa 1 mes, a la sisena tirada ens va ploure.
El Luichy a la seva guia de Tarradets diu "una via inolvidable". Jo no diria tan, peró la via es bastant bona. Equipada per disfrutar tot i que te alguna apretadeta i no se el perque però es nota una petita diferència entre la primera part (fins la tirada sisena) i la segona, tan el l'equipament com en la roca (cosa normal el Regina).
No ens va sortir tot en lliure, hi ha alguns passos realment difícils , com l'entrada a la segona reunió que suposo s'haurà trencat algo, perque pot ser el que sigui menys 6c i en els llargs de 7b ens vam penjar d'alguna cinta.
-Portavem una corda de 80 mts. i 20 cintes
-Amb un grau de 6c+/7a si pot anar tranquilament.
-Vam empalmar 1er. i 2on. llarg, 4art. i 5è, 7è i 8è i els dos últims.
-Amb tot aixó vam sortir en 5 hores i mitja de la paret (que no està gens malament)
En definitiva una via que no està molt piada però que jo la recomeno.

Salut i a tibar-li

P.D. Ah! col.legues no m'enrecordava, em va caure un jersei de color negre i un rellotge Casio (de 20 anys) i la ressenya dins la butxaqueta del jersei.
Si algú ho troba, s'agrairà .

ADIOS COÑOS I VARIANTS -Montrebei

2009-03-19T12:17:00.000-07:00

Avui he fet aquesta via amb el Jesus i hem disfrutat cantitat a totes les seves fisures, diedres, offwidth i plaques.
Dic "Adios coños i variants" perque la intenció era fer-la com marcava la ressenya feta per l'Albert o el Vilaplain, peró la cinquena tirada el colega s'ha enredat una mica i ha pujat per una xemeneia més a la dreta, algo més fàcil peró molt guapa.
Via típica montrebeiana com ja deia algú que l'havia repetit anteriorment. Tot i que el grau no es molt alt, "ojo"!!! no es gens fàcil i té tramps de roca molt cutre (a estudiar!!! com diria un colega meu).
El tercer llarg es una maravella, penseu per aixó, si algú vol repetir-la calen friends grossos repetits, per gaudir-la millor.
En definitiva una joia com hi ha tantes a Montrebei

RADICAL LLIURE -Montrebei Paret de Catalunya

2009-03-12T12:12:00.000-07:00

Feia dies que tenia aquest blog creat peró no trobava la piada adient per començar. Evidentment amb la repetició que hem fet avui, em sembla que es el millor moment.
Lo primer era buscar un "lolo" que pugues fer les tirades mes complicades, qui millor que un dels aperturistes , "EL PACO", que ell mateix ha flipat amb alguna tirada de les que havia obert.
Via molt i molt bona, peró també molt exigent.
La penya que hi vagi de seguida es donarà compte perque només començar cal tirar força, amb roca cutre i bastant expo. Cal dir que la resta de la via no te res a veure amb aquest principi, exceptuant l'entrada a la R de la tirada novena (sort que van deixar un bagueto llarg i així t'assegures abans del pas.
- El material que diu la ressenya es correcte
- El llarg de 7a/b te el doble de pitons, 6 i no 3 (el Piju aquell dia no estava massa bé de comptes)
- L'últim llarg també te un pitó mes (quina sort la meva!!!) i és el més maco de tots.
- Els graus també ens han semblat bastant correctes, tot i així penseu que es te d'anar molt sobrat amb 7a.
- Hem tardat 7 hores 30 min. amb un dia fabulós (ni fred ni calor)
- I per últim felicitar al Piju i al Paco per l'apertura (lolacos!!!!!!!!!!!!!!!!)