diumenge 5 de febrer de 2012

SORTIDETA A LLEVANT

Enfilem amb el Sam autopista i cap a Alacant en busca de la caloreta, però "MAN ANGAÑAO" com dieun a l'APM. Els dies comencen amb sol però cap a les 11 es fica la boira i per tant la fresca, tot i això nosaltres hem vingut a escalar i només cal portar alguna peça mes de roba i amunt. Primer dia a las Placas del Eco, les vies escollides: Gran diedro i Moonshadow. Amb aquestes ja son 6 en aquesta paret, totes boníssimes, però l'últim llarg de la Moonshadow es fora de sèrie. Surt tot en lliure menys el 7a del Gran diedre on hi havia una gran xorrera molla, de totes maneres em va semblar una mica apretadillo. El material per aquestes vies: joc d'aliens, multirrangos, camalots 1-2-3 i 3,5 i tascons. A la Moonshadow repetim els camalots 2-3 i 3,5 i sense tascons.
A sobre el Gran Diedre, evidentment i a sota l'última tirada de la Moonshadow, extraordinària.
El segon dia li tocava una visita al Peñon Divino, la via escollida: La Taula. Les dues últimes visites en aquesta paret ja la tenia com objectiu, però per una causa o una altra no la feia, hi ha tanta roca en aquestes contrades!!. Ara ho tenia molt clar i no la deixaria escapar. Via extraordinària, reequipada (amb polèmica, com sempre!!) on la única preocupació que tens es disfrutar i lluitar-la . Surt a rotpunkt (encara no m'ho puc creure!). Personalment trobo que no hi ha molta diferència entre el segon i el tercer llarg. Si feu alguna visita en aquestes terres no deixeu de fer a aquest tresor.
Tercer dia, Peñon de Ifach. Via Linea Mágica. Fem un canvi de la muntanya cap al mar, si així es pot dir, ja que aqui tot està a tiro de pedra. Però ves per on, l'encertem. Les boires no arriben al mar, per tant es el primer dia que escalem tot el dia al sol. Aquesta línia es bastant semblant a les veïnes, primers llargs patinosos i els últims espectaculars. Extraploms increibles que es deixen fer en lliure sense molta dificultat. Total, molt recomanable i equipada per no patir. La intenció era empalmar una altra via però els braços ja no donaven i les ganes d'una cervesa apretaven.
A l'últim dia s'acostava un front amb molt mala pinta, per tant tirem milles amunt i dormim a Sant Carles de la Ràpita per fer una visita si els temps ens deixa a la Roca Blanca. La pluja ens deixa tres horetes de marge per fer una parell de vietes en aquesta escola que encara no havia visitat mai que, per acabar d'omplir, està força bé.
Publicat per a 2 comentaris
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)