UESMAP - Paret Esplovins

Aquesta via està predestinada a ser la "joia de la corona" de la paret d'Esplovins. El Hita està clar que ha volgut deixar una via pel disfrute del personal, ben equipada, netejada, podada, amb cordes fixes, es a dir, un "curro" inhumà. Felicitats, que tot no te que ser escalada neta, collons!!! deixem que la gent difruti sense patir. Tenint en compte com es aquesta paret amb boscos i tirades amb poc interès, el paio ha trobat una línia amb una roca extraordinària, un primer tram de bosc que ni t'enteres i com a molt un parell de tirades rostoll, total que amb 500 metres s'aprofita quasi tot. Una primera tirada boníssima que si un no es veu en cor la pot escaquejar pujant per la primera de la UES, pel que fa la resta, millor portar el grau de 6a/b ben aprés per poder gaudir ja que està equipada però cal escalar. Material: 16 cintes (no 14 com diu la ressenya), aliens groc i vermell i si aneu una mica apurats potser posareu el camalot 1 i 2. Anant rapidet es pot fer amb 5.30 hores i si tardeu mes les últimes tirades les fareu a la ombra, per tant penseu amb la roba d´abric.

MAXITALLES I COSETES GUAYS a Tres Pons

Via boníssima, tot i que l'últim llarg no el vam fer ja que ens va agafar l'ombra i ens pelàvem de fred. Per tant lo primer que tindrieu de saber es que feu la via amb 3 horetes o millor esperar el bon temps. Jo per soposat tornaré. No vam poder apurar els passos de la via però aixó no la desmereix. El primer llarg es súper bo, el segon exòtic i exigent, el offwidth del tercer llarg es curtet i es fa força be i el quart normalet tal i com diu la ressenya (llàstima perque l'últim es veia bonissim). Nosaltres de material vam portar els aliens: semàfor, taronja, lila, repetint vermell. Camalots: 1-2-3-3,5-4 i 5 repetint 2-3, tascons mitjans i 16 cintes i amb tot aixó vam anar perfecte. Ressenya i mes piades aqui

El Jesus al 1 LL.

SILENCI INSTITUCIONAL a la Roca de Ponent

Ja tenim una altre via nova a la Roca de Ponent, per combinar amb qualsevol de les seves veïnes. Però "ull" aquesta no serà ben vista pels amants dels parabols abundants, penseu que en el tercer llarg cal portar uns prismàtics per veure el próxim seguro. Comedia apart felicitar el Parsa per la impecable manera d'obrir aquesta via. En el seu bloc (romàntic guerrer), explica l'aventureta i també trobareu la ressenya amb el material necessàri.

1LL.

El Parsa a la entrada de la 1R

sortida de la última r.

CONCURS DE REIS

Una cervesa qui adivini qui soc ! (Piju, tu no jugues !)

MANDA BUEVOS! Tossal de la Obaga de la Font

Una altra joia que ens deixa el Miquel Blanco a l'Alt Urgell.
Via curta però intensa, pefecte per aquests dies d'hivern. Bastant equipada (per ser del Blanco), però mantenint aquest punt picantó que el caracteritza. Graus correctes fins que arribes a la tirada clau de la via, L4, molt exigent i bastant mes dura del que diu (em sembla a mi...) amb un tram de roca guarrillo on aprofitem per fer neteja i el deixem bastant bé per properes repeticions. L'A1 de la tercera tirada no li treu qualitat a la via ja que els primers metres es poden mig apurar i els últims son d'una fissura molt maca. Total, una via força recomenable on caldrà portar un joc d'aliens del verd al lila i els camalots 1-2-3 i amb aixó vas que "t´estrelles".
El primer ràpel de 60 metres el vam partir en dos, feia vent i ens va fer por que les cordes s'enganxessin, els següents tal i com marca la ressenya, perfecte.



La ressenya del Blanco.



Accès a la paret que en el seu dia va fer l'Emili Lopez.






El Josep M en acció en el segon i quart llarg.

FART D´AMOR Paret d´Aragó

A vegades tenim problemes amb el Sam a l'hora d'escollir on anem a escalar (o fa fred, a massa calor, que jo aquesta ja l'he fet, aquella altra jo també, aquesta es un trullo...). Quan em diu d'anar a fer la Fart d'amor em sona a xino, ni tan sols la tenia present aquesta via. Després de remenar una mica per la xarxa i un e-mail amb el Luichy (que la ha provat) ens decidim anar-hi. Sobre el paper la part de dalt es veu prou interessant, només que s'assembli una mica a la seva veina Vàndals, pot ser bona.
Doncs NO, la veritat es que no s'hi assembla en res. Amb 500 mts. es poden aprofitar 3 o 4 llargs. La part de baix es rostoll (menys el segon llarg, molt bo) i la de dalt te alguna tirada plaquera acceptable. Tot i així per visitar aquest tros de paret i per la col.lecció, es pot fer.
Cal dir que està oberta amb caràcter on caldrà apretar a les plaques que no tenen gaires seguros. El Ae que marca la desena tirada surt amb lliure i es tan difícil com la sortida del llarg onzè.
Cal anar amb corda de 60, un joc petit de tasconets, joc d'aliens i camalots 1-2 i amb 5,30 hores et plantes a dalt.
Aqui teniu la ressenya original i l'entrada, que sort al croquis del Luichy ara no es tan perdedor.






Paret d'Aragó
Via Fart d'Amor 500 mt semiequipada
oberta al maig 07 per Remi Brescó, Jordi Bonet, Joan Vilà i Fredi Puig

EL TRESOR DELS MAQUIS -Serra de St. Joan

A veure si em poso al dia, que fa temps que no tinc temps de piar res!!
El Tresor dels Maquis es un tresor de via. Curteta però, per aquests dies curts i freds, es perfecte. La tenia pendent de feia temps ja que m'havien parlat molt bé d'ella i realment es boníssima.
Aqui us deixo una panoràmica de la paret feta pel Miquel Blanco.